Club 7 Cinema

Ran de l’estrena (13.06.2014) a bona part de la nostra cartellera d’ Only lovers left alive, de Jim Jarmusch, reprodueixo tot seguit el comentari que en vaig publicar el 25 de maig de 2013 en l’apartat Vilaweb a Canes:

He de confessar que Only lovers left alive, de Jim Jarmusch, m’ha entretingut però no m’ha convençut tant com a bona part de la crítica, que l’han trobada “aguda i intel·ligent” -per a resumir-ho-. Amb aquesta història en què Tom Hiddleson i Tilda Swinton són vampirs enamorats des de fa segles que es retroben, decebuts amb la Humanitat, Jarmusch es manté fidel al seu estil. Això vol dir que hi trobem la deambulació cadenciosa pèl existencial i força irònica dels protagonistes, que vénen a ser una versió actualitzada dels joves rockers de films seus com Strangers tham Paradise. Evidentment, amb una fotografia acurada, en color, fosca de nocturnitat -cosa inherent al relat vampíric-. Ambientada en un àmbit post-industrial com la Detroit fantasmagòrica d’ençà la crisi, contrapuntat per un Tànger hedonista on tothora es fan proposicions diguem-ne deshonestes.

Jarmusch, que s’ha basat en part en el darrer llibre de Mark Twain “La vida privada d’Adam i Eva”, reconeix que ha recorregut als vampis com a metàfora. Aquestes criatures que han viscut al llarg dels segles, permeten al cineasta agafar una perspectiva de la Humanitat, amb els seus èxits i fracassos [culturals i científics] com a espècie -a la qual, el vampir anomena “zombis”-. Però els fa absolutament contemporanis i així els converteix també en al·legoria de l’estat actual de la vida humana -terme potser excessivament pretensiós, però tanmateix emprat pel mateix Jarmusch en unes declaracions-.

Tanmateix, Only lovers left alive no resulta gaire inspirada. Els tocs d’humor dels seus vampirs són més aviat gracietes simpàtiques i múrries a costa de la contaminació ecològica o la degradació cultural, i sovint un lúdic joc, brometes amb sonades figures teatrals, literàries, musicals… Assumeix una visió global, concretada en la contaminació de l’aigua assequible a Detroit o la de la sang que mata a Tànger. En aquell indret nord-africà mostra l’emergència d’un rock local que contrasta amb el caire funerari de les composicions triomfants del vampir, en la que potser és l’única pinzellada esperançada de tot el film… En fi, tot sempre en el terreny dels tòpics i des de la perspectiva de qui, als seixanta anys d’edat, contempla el món des d’una certa distància, com els seus vampirs. No és anecdòtic que es pugui veure també una al·legoria en uns altres personatges del film: els joves incorporats per Anton Yelchin i Mia Wasikowska, metàfora d’un jovent que es presenta espavilat i candorós quan no golafre i irrespectuós. Fa trenta anys estava més inspirat, en Jarmusch.

FOTO © Vertigo Only lovers left alive, de Jim Jarmusch

---