Uriel Bertran

A principis d’aquesta setmana s’ha filtrat als mitjans de comunicació espanyols la  reunió que el mes de juny de l’any passat vaig mantenir amb Arnaldo Otegi. No sé quin era l’objectiu que cercaven els filtradors però me’l puc imaginar, potser desprestigiar la Consulta sobre la Independència? El cert, però, és que si volien un nou cas Carod  el tret els ha sortit per la culata. Ja ho deia Hegel “la història es repeteix dues vegades, la primera en forma de tragèdia, la segona en forma de farsa”. Aquest intent de l’Estat espanyol ha estat la farsa.

En qualsevol cas, ara que s’ha donat a conèixer la reunió, i  sense entrar en tots els detalls de la trobada, aprofitaré per explicar alguns aspectes  importants que crec que ens ajudaran a interpretar millor el  que aquest diumenge succeirà en tres de les set províncies d’Euskal Herria.

El 19 de juny de 2009, a la seu del sindicat LAB,  Arnaldo Otegi em va manifestar sense embuts la voluntat de l’Esquerra Abertzale d’iniciar  un procés democràtic que posés fi a qualsevol tipus de violència (tant la d’ETA com la de l’Estat) i que permetés assolir a Euskal Herria una majoria social i política per exercir el dret a l’autodeterminació. Un procés que també havia de facilitar, al seu torn, la unitat de tota l’esquerra independentista (Esquerra Abertzale, EA i Aralar) amb l’objectiu  de desplaçar el PNV com a primera força política Abertzale. Tot va ser exposat amb claredat i convicció.

He visitat en moltes ocasions Euskal Herria, tant per qüestions polítiques com per gaudir-ne (a qui no li agraden els seus meravellosos paisatges i gastronomia?). I m’he reunit amb moltes de les persones que més saben de la política basca. Així és com he arribat a conèixer una mica l’envitricollat univers simbòlic i polític basc. Per això, quan Arnaldo Otegi em va expressar les seves conviccions, pel com i pel què, i després de reflexionar-hi molta estona, ja a casa, vaig  arribar a la conclusió que aquesta vegada l’aposta de l’Esquerra Abertzale per un procés democràtic era de no retorn.

I la vida va continuar a Catalunya… i aviat va arribar la consulta d’Arenys de Munt, i l’èxit esclatant de la iniciativa ens va donar l’oportunitat de posar en marxa també, amb la convocatòria de l’onada del 13D de Consulta sobre la Independència,  el nostre propi procés d’autodeterminació.

Sempre he cregut que dos processos simultanis d’autodeterminació en marxa, a Euskal Herria i a Catalunya, han d’implicar necessàriament un debilitament de la capacitat dels Estats espanyol i francès per obstaculitzar-los i bloquejar-los. Per la senzilla raó que obliguem els Estats a dividir les seves forces: polítiques,  jurídiques, mediàtiques… alhora de combatre’ns. En aquest context l’Estat serà més dèbil i adquirim una avantatge estratègica que ens permet fer més via cap a la independència.

Aquest escenari que semblava llunyà, ara s’acosta i marcarà el futur més immediat d’ambdues nacions. Sí, som dues nacions diferents, però sabem que compartim uns mateixos dominadors. I hem de parlar de com els debilitem!, sempre des de la via pacífica i democràtica, sempre des de la pròpia idiosincràsia i estratègia nacional,  però sempre amb fermesa i determinació conjunta.

Mentrestant, l’estratègia de la Consulta Popular per  aconseguir exercir el dret a l’autodeterminació ja  ha arribat a Euskal Herria.

Aquest diumenge, a 122 municipis dels 159 que conformen Iparralde (el territori que compren les tres províncies històriques d’Euskal Herria que ara estan sota dominació francesa), es celebrarà una Consulta Popular sobre la creació d’una col·lectivitat territorial basca que permeti el reconeixement de la realitat nacional basca d’Iparralde i doti de poder polític i institucional un territori que  no té cap reconeixement. Ara , Iparralde està integrat  en el departament dels Pirineus Atlàntics (que inclou també el Bearn). La pregunta de la Consulta serà molt clara “Està vostè a favor de la creació d’una col·lectivitat territorial vasca?”.

La Consulta coincidirà amb les eleccions regionals franceses i més de 1000 voluntaris treballaran durant tot el dia per organitzar les meses electorals que es situaran a les portes dels col·legis electorals.

La iniciativa ha estat organitzada per la Coordinadora Batera, una plataforma d’entitats, partits i moviments socials semblant a la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència. I fins a  89 alcaldes han donat suport a la consulta.

Les similituds amb la Consulta sobre la Independència no s’acaben aquí. També l’Estat francès ha reaccionat amb virulència, amb la mateixa virulència que l’Estat espanyol va utilitzar abans de la Consulta del 13S d’Arenys de Munt i de l’onada del 13D.

Els alcaldes d’Iparralde han rebut una carta amenaçadora del prefecte, Philippe Rey, on s’hi advertia als batlles que estan “fora del marc constitucional” i que si col·laboren amb la plataforma poden incórrer en un delicte sancionable que podria portar a la revocació del càrrec. Us recordeu de la Vicepresidenta del govern espanyol Maria Teresa Fernàndez de la Vega clamant que “las consultas sobre la independencia no caben en la Constitución?”. Ni l’un ni l’altre no poden fer res i la impotència els corrou.

Ànims doncs, als amics del poble basc d’Iparralde, i esperem que aquesta experiència ens pugui servir a nosaltres per activar la Consulta a la Catalunya Nord.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!