Agafada al vol

Som les paraules que diem

27 de juliol de 2021
0 comentaris

De riure

La saviesa popular diu que les comparacions són odioses però, en aquesta ocasió, no deu ser veritat del tot perquè la llengua està farcida de modismes comparatius que durant segles ens han dibuixat imatges al costat de les paraules.

Aquest recurs és tan productiu que Eugeni S. Reig n’ha fet un llibre en què en recull 3.500 exemples: “Les nostres comparances”. En aquestes construccions hi ha explícit un element que compara: com, menys, més o tan però també tenim locucions diverses que naixen d’una comparació, com remarca l’autor en la Introducció de l’obra. De riure és una locució adverbial, que conté —em sembla a mi— una idea comparativa. Amb la combinació de dos elements no la trobareu als diccionaris generals, tot i que el DIEC2 la recull d’aquesta manera: de per riure, amb el significat de “no de debò”. Tenim altres casos força semblants en la forma, com ara: de sucre o de mama (de mames). La primera la recull el diccionari normatiu amb el significa de “molt delicat” i la segona la trobareu al DCVB, en plural, en l’exemple “criatura de mames” amb el sentit d’infant de mamella. En totes aquestes locucions hi ha una comparació implícita, com es veu en els exemples que em ballen per la memòria:

No t’enfades, que t’ho ha dit de riure.
El petit és de sucre. Si s’erra no compta.
Plorant tant, sembles un xiquet de mama.

Em ballen aquests exemples per la memòria però també incrusto aquestes locucions entremig de les converses encara que sé que no són conegudes arreu. De riure la vaig posar en dansa l’altra nit en una plaça vilanovina mentre preníem unes cerveses fresquíssimes amb uns amics i, un cop enlairada, de seguida me la va caçar al vol, la meua acompanyant: “Vols dir de broma, no?”, “Sí, és això”. Només cal una petita coda per a fer renàixer les creacions que s’han quedat recloses en algun raconet del mapa que dibuixa aquesta llengua nostra tan variada.

Potser sí que algunes comparacions són odioses. Ara bé, de la riquesa lingüística que tenim entre mans, ningú se n’hauria de sentir acomplexat.

Imatge d’Andrew Malone a Flickr

Podeu consultar “Les nostres comparances” d’Eugeni S. Reig en aquest enllaç.

Sorier
05.12.2014 | 10.20
Grua
17.07.2022 | 5.57
Primalet
09.01.2015 | 7.27

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.