Agafada al vol

Reutilitzar ha entrat en forma d’eslògan en la consciència i en els hàbits de la societat que més gasta i que més malbarata de tots els temps. Ves per on, ens han ensenyat a dissimular la magnitud de l’impacte que provoquem en el medi ambient amb petits gestos exculpatoris. Però més val això que res.

Posats a reaprofitar els estocs materials de què disposem, seria lloable mirar també cap al nostre patrimoni immaterial i, en concret, cap a les peces lèxiques que s’han anat semant pel desús. Fa poques hores, n’he rebut una de preciosa de la M, que contribueix des de fa temps en aquesta cacera particular.

En tortosí, atxeu és l’esquer que es posa a les rateretes per caçar moixons. De la mateixa família, tenim el verb atxevar (a Gandesa, ‘atreure els animals de caça a l’atxeu’, segons el DCVB) i l’adjectiu atxevat atxevada, que no recull cap diccionari i que s’aplicaria a algú aviciat a una llepolia o a qui se li consent repetidament un capritx concret: “Lo javalí  està atxevat al melonar de Pere”.

Atxeu i esquer són sinònims, per tant. L’origen de la primera forma és una mica més exòtic que el de la segona, però això no compta a hores d’ara. El que resulta interessant és el reaprofitament que es pot fer de les paraules quan les coneixes o les tens guardades en algun calaix del teu magatzem privat. La M m’explica que a la cooperativa del poble van repartir uns pots que contenien una espècie de sucre -en realitat, una substància letal- que era un reclam per a la mosca negra i que es penjaven als mandariners. Els pagesos van batejar aquest sucre amb el nom d’atxeu.

Explorem aquest potencial, va! Quin era l’atxeu que feien servir els treballadors de la banca per vendre participacions preferents a jubilats que no sabien gaire de lletra? Doncs, la confiança que els havien atorgat els seus clients. La confiança, com un sucre letal.

Potser una paraula evanescent podria esdevenir un terme modern en el sector de les finances. Ens podria servir, fins i tot, per parlar de filosofia, d’educació social, de criminologia…

Podríem fer l’intent de reviscolar un mot romandalusí per a aquesta vida trepidant que necessita tantes paraules noves?

—

Fotografia pròpia d’una ampolla caçamosques