Sorier

Hi ha coses que costen d’explicar. Els significats particulars que comparteix una petita comunitat i que se circumscriuen exclusivament a l’ús oral ens poden arribar a resultar un pèl inenarrables.

Quan parlem de persones censurables per la seva conducta verbal, tenim a l’abast un lot ben variat de qualificatius: mentider, xafarder, pesat, avorrit… Totes aquestes etiquetes tenen un significat conegut i clar. Però com s’embolica la troca, quan ens endinsem el terreny de les variacions geodialectals!

En fi, aquí parlarem bàsicament d’un adjectiu que he usat en una confessió de cafeteria parlant d’un senyor que m’aventuro a pensar que té una certa tendència a l’exageració. I ho dic simplement amb una paraula, però la meva companya no m’ha entès:

Em fa l’efecte que és una mica sorier.

De fet,  no sabia gaire bé com traduir-li aquesta idea a l’equivalent en estàndard. Per això ara he fet la recopilació d’informació necessària per reconvertir aquest mot a un format vàlid per a qualsevol context. I, un cop més, m’he adonat que en el territori ebrenc en què el vaig aprendre té un significat pràcticament inèdit.

No apareix al diccionari de l’IEC, com era previsible. I tant al Diccionari Català Valencià Balear com al Diccionari Normatiu Valencià, trobareu sorier / soriera amb el sentit de xafarder. Però aquesta definició no es correspon amb el concepte que tinc arxivat al meu diccionari mental i, per tant, continuo buscant altres fonts d’informació.

Finalment, hi ha dos reculls en què aquest adjectiu remet a una idea força coincident amb la de l’idiolecte propi. D’una banda, al Volum VII del Diccionari Aguiló, editat a la Biblioteca Filològica de l’IEC, apareix una entrada amb aquesta informació:

Sorier (Tortosa): cançoner *, pesat

D’altra banda, en la tesi doctoral de M. Àngels Massip, El lèxic tortosí: història i present, he localitzat aquest adjectiu i tota la seva parentela:

Sorier, -era: adj. Romancer *, xafarder
Sòries: f. pl. Romanços, falòrnies
Sorieries: f. pl. Sòries
Soriejar: v. intr. Xafardejar

Per corroborar les meves intuïcions personals, també he fet una microenquesta per WhatsApp a les meves amigues del poble perquè em definissin en una sola paraula el sentit de persona soriera. Resultat: pesat/pesada versus romancer/romancera. Hi han afegit la informació extralingüística que aquesta etiqueta s’usa sobretot aplicada al gènere femení.

A perill de furgar massa sobre el tema, només voldria afegir que privadament li havia assignat de sempre un matís més; dit de qui es comporta amb poca naturalitat, de qui té inclinació a exagerar parlant. I aquest sentit tan concret, a hores d’ara, encara no sé si algú més en aquest món el reconeix també com a propi.

En fi, queda dit aquí. I si us és útil, endavant: el món és ple de soriers.

Segons el DIEC2: Cançoner adj. [LC] Que, amb circumloquis, hesitacions, excuses, etc., difereix l’execució d’una cosa, triga fora mesura a fer les coses.  / Romancer adj. i m. i f. [LC] Amic d’anar amb romanços, històries, dilacions.

 

Il·lustració d’Emanuele Rosso

 

 

 

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *