Ribes, 03.09.09 Fent cas als preceptes marcats per la llei de contaminació lumínica de l’any 2001, a finals d’aquest mes d’agost finalitzava el procés de substitució en l’enllumenat públic. Calia doncs canviar les bombetes de vapor de mercuri, les blanques, per les de vapor de sodi, les carbasses, i més lluny de convertir el poble
TRES DE NOU AMB L’AGULLA DESCARREGATCastellers de VilafrancaDiada de San RamonPlaça de la VilaVilafranca del Penedès 31/08/2009 A les acaballes del Festa Major, desprès de diades, cercaviles i processons que gairebé segur cap colla castellera podria suportar, en segona ronda de la diada de Sant Ramon sorgí la gran noticia: l’horitzó casteller s’eixamplava una mica més
Tres de Set amb l’agullaCapgrossos de MataróDiada de Festa MajorPlaça de l’AjuntamentSitges29/08/2009 Com qui diu tornant de vacances els Capgrossos han iniciat l’actuació de Festa Major de Sitges amb aquest tres de set amb l’agulla molt a seu abast. Més tremolat s’ha vist en l’execució del 3/8, per desprès arrodonir llurs rondes amb el 5/7
Ribes, 28.08.09 A primera hora de la tarda d’avui, s’ha declarat un petit foc en el torrent vora el camí del cementiri cap a can Zidro. Diverses dotacions de bombers, agents rurals i fins i tot una ambulància s’ha encarregat de apaga’l en poca estona, davant la curiositat de molts ribetans retinguts per la policia local a
Intent desmuntat de Quatre de Set amb l’agullaMinyons de l’Arboç Diada de Festa Major Plaça de la VilaArboç del Penedès 23/08/2009Malaurament l’intent no va reeixir. Desprès de la aconseguir el primer 5/7 de l’any la colla local va desmuntar aquest castell per indecisió de la canalla. De la resta de colles; Castellers de Vilafranca, 4/9f,
Quatre de VuitXiquets de TarragonaDiada de Sant MagíPlaça de les Cols Tarragona19/08/2009Bonic “carro gros” de Xiquets de Tarragona que tancar la seva rondes de castells en aquesta excel•lent diada tarragonina. Sota una calor sufocant les quatre colles de la ciutat van fer gaudir amb una diada sense llenya. Les colles del Serrallo i Sant Pere
Recreació verídica d’un gàngster de pel•lícula enmig de la depressió americana dels anys trenta. La trama busca un apropament a la persona per sobre del delinqüent, però obligat per l’ofici la fugida endavant sembla inevitable. Abandonat per la càmera, mal vist per la màfia del joc, obsessió de la policia, recorre a l’amor impossible per
Pels amants de pel•lícules de terror aquest remake ens recorda el gènere amb tots els seus tòpics, això si, renovats. En essència, comportaments tribals en personatges quotidians. En aquest cas, dues famílies oposades comparteixen una involuntària trama en un escenari adient, zona boscosa, cases aïllades, llacs amb barques, nits de pluja i un parell de
La pel•lícula comença amb la unió de dos antiherois, un periodista progre caigut en desgràcia i una hacker informàtica tutelada per l’estat, per resoldre una desaparició d’una jove quaranta anys enrere. El thriller recorda a les millors d’en Morgan Freeman traslladat al nord de Europa fins que comença a enrocar-se amb un excessiu decàleg de
Allunyat definitivament de qualsevol mena de fe assisteixo en aquest succedani de thriller de sotanes i il•luminats. La trama, molt simplificada i profunda com uns dibuixos animats de mitja tarda, presenta una lluita entre dos bàndols de dolents. La cúria vaticana, la guàrdia suïssa, els ianquis “sabelotodo” i l’industria bioindustrial són els elements d’una bona
Primer llarg metratge de David Planell que, per sobre de tot és un excel·lent guionista. Aquesta pel•lícula a ritme pràcticament real, l’acció es concreta en un matí, planteja els avatars d’un parella amb el seu fill acollit. La quotidianitat a vores és molt crua i ens obligar a donar el millor de nosaltres.
Thriller psicològic amb un curiós argument i un inici trepidant, un llistat de números de mòbils pels que no volen preàmbuls per les relacions sexuals en el frenètic ritme del Nova York financer. De sobte la pel•lícula decau vertiginosament com un mal acudit per acabar en un absurd final a la Gran Via madrilenya.
Superproducció alemanya per apropar-se en aquest grup armat, que si fos d’aquí hauríem de dir terrorista, present en la vida política a finals del setanta i vuitanta. Radiografia d’una organització des de els inicis fins a la necessària degradació pateix tant el desgast generacional com de la repressió d’un estat implacable. Una història coneguda o
No és el primer cop que l’últim viatge d’un difunt serveix com a fil conductor per explicar-nos històries interessants. Així va ser amb la pel•lícula cubana “Guantanamera” que ens va ajuda a entendre la quotidianitat de la revolució; en cas de “La teta asustada”, el retrat és molt més cru. Cal fer un esforç per,
Viatge regressiu en un flashback que navega des de postguerra fins a finals dels noranta en una alemanya espantada pels seus fantasmes prou coneguts i recurrents en el món del cinema. En aquest cas, la ignorància no serveix de aliat per exculpar culpes, “qui llegeix és igual a qui escolta”, podríem dir. La qüestió es