Encertada comèdia francesa entorn a la dicotomia territorial del nord – sud. Un carter és enviat al nord de França on predomina la parla “ch’tmi”. Caldria ser molt entès en la llengua francesa per endevinar aquest girs lingüístics que són la clau de la pel•lícula. Per tant, i sense que serveixi de precedent, aquest cop és
Cinquanta anys enrere, les computadores sols realitzaven simples operacions matemàtiques i ocupaven habitacions senceres. Cinquanta anys enrere, fumar i beure a tot hora tenia millor consideració social que no pas ara. Malgrat tants substancials canvis, Revolutionary Road ens apropa brillantment a la lletra petita de somni americà: una parella atrapada enmig de l’èxit social i
El somni de construir un estudi de gravació per enregistrar cançons de hip-hop és el fil argumental d’aquesta brillant pel•lícula entorn dos personatges que sobreviuen en la cruesa quotidiana de la metròpoli barcelonina. Destacar el meritori tractament del mestissatge, ja no con un experiment folklòric, reivindicatiu ni rebutjable, donat que es presenta com una realitat
Directament des d’Anglaterra ens arriba aquesta trepidant història dels subterfugis de la corrupció immobiliària en el Londres d’avui amb les màfies locals i els màfies nouvingudes. Una magnífiques escenes en els nou estadi de Wembley situen aquesta pel•lícula en l’imaginari de la cara B de la Premier League, el futbol angles. D’en mateix director, Guy
Aproximació a un els herois de còmic americà dels anys cinquanta. Les noves tecnologies en tractament de imatges permeten invents com aquest, on la ficció no vol imitar la realitat ni superar-la, simplement hi conviu per crear una atmosfera nova. Trama típica del còmic on un heroi lluita contra els dolents en benefici de la
Nova mostra del nou cine espanyol. Paròdia futurista d’un canal privat de televisió que lluita pel “prime time” amb el concurs total. La gràcia de la pel•lícula, on tots els personatges tenen un intencionat baix perfil que deixa entreveure l’agressivitat per les audiències i les subscripcions de pagament, és que tot i ser futurista la
El debut cinematogràfic de la cantant Norah Jones assoleix un clar èxit en aquesta pel•lícula amb una trama prou coneguda; desengany amorós d’una novaiorquesa i viatge al mig oest per recarregar piles. La simplicitat del fil argumental ens permet disfrutar d’un ritme pausat, de primers plans deslocalitzats, de detalls significants. Els personatges entren i surten
Excel•lent aproximació a la figura de Giulio Andreotti, polític de la democràciacristina d’Itàlia, clau en la segona meitat del segle XX. La proposta combina dos registres ben oposats. Per una part la fabulació entorn a la persona d’Andreotti i el seu entorn proper; els pensaments, la religió, la política, la família, etc. Més crua és
Hereva del millor neorealisme italià i de la reivindicació del documental, Gorrona és una interessant i arriscada pel•lícula entorn a la camorra napolitana. Històries entrecreuades que ens apropem al dia a dia de l’extorsió, de la relació amb el poder, de l’assassinat fàcil i l’aprenentatge des de ben petit de com sobreviure o de com
Curiós subproducte de l’industria cinematogràfica de Hollywood de fer conya de les seves mateixes pel•lícules d’èxit. Serveix també per visionar subtilment títols que habitualment depreciem de la cartellera. Successió de esquetxos sobre un dèbil guió sembla la formula ideal per atreure un divers públic a la recerca del fàcil somriure amb l’habitual attrezzo de refrescos
El fet de trobar-se a la bonica ciutat de Florència per motiu d’un esdeveniment esportiu, i que a més al costat de l’hotel hagi un cinema pot donar l’oportunitat de veure, en versió doblada a l’italià, la última pel•lícula de Clint Eastvood. Changeling és un intrigant relat d’un fet real a Los Angeles dels anys
Nova pel•lícula dels germans Coen que te molt d’això… de germans Coen: Humor blanc, guió molt treballat i actors coneguts. La nova proposta es apropa a una història circular amb referències a les preocupacions quotidianes de la classe mitjana americana, a partir d’una realitat més universal; perdre la feina.
Creïble historia en format triller d’aquest subgènere cinematogràfic com són les màfies llatines. Amb el rerefons estètic de “sin noticias de Dios” la nova proposta de Díaz Yañez combina d’innocència d’unes germanes espanyoles, especialitzades en petits robatoris, embolicades en una batalla desigual amb una banda mexicana. David, vestit de dona, contra Goliat dins el mateix
La presència d’en Eduardo Noriega garanteix quelcom interessant en qualsevol pel•lícula on sigui present. Aquesta intriga ambientada en el famós tren transsiberià fa recordar a un altre pel•lícula, “Mans Buides”, a on el mateix actor sobreviu esplèndidament en l’espès univers de l’estació de tren de Perpinyà. De Transsiberian recordarem l’ambientació fosca, freda i dura de
Desafortunada aproximació a la realitat de les presons de l’Espanya del anys vuitanta, si magistralment realitzada amb pel•lícules com “el Pico”. Aquesta en canvi, ni amb l’avantatge de la perspectiva històrica, assoleix aprofundir amb una de èpoques mes convulses de la política penitenciaria a l’estat, caracteritzades per les primeres presons democràtiques, les “fies”, “el vaquilla”, la sida,