Esperava més d’aquesta pel•lícula del germans Coen. La frontera sud de Texas als any vuitanta és l’escenari d’aquest argument que recorda molt a l’estil de Fargo a mitjans del noranta. La diferència rau en que cap moment la pel•lícula sedueix prou. Potser el personatge de antiheroi de Llewlyn Moss sobresurt de tot un seguit de
Esperava més d’aquesta pel•lícula del germans Coen. La frontera sud de Texas als any vuitanta és l’escenari d’aquest argument que recorda molt a l’estil de Fargo a mitjans del noranta. La diferència rau en que cap moment la pel•lícula sedueix prou. Potser el personatge de antiheroi de Llewlyn Moss sobresurt de tot un seguit de
La visió d’aquesta pel•lícula romanesa va precedida de dos circumstàncies curioses; ser alternativa a l’aplaçament del concert de Marlango al Palau de la Música i haver-la vist en versió original subtitulada (a l’italià) en un cinema de barri a Roma l’octubre passat. La història gira entorn d’un avortament clandestí en plena decadència de la Romania
A voltes hom vol distreure’s i ho aconsegueix. Altres vegades no busca la veritat, tan sols que hi tingui semblança. Desprès de dotze anys del “el dia de la bestia” Alex de la Iglesia torna a sorprendre’m amb una pel•lícula que captiva a l’espectador per la suposada simplicitat de plantejament al voltant de la paradoxa
L’endemà de la festa major de Sant Pau ’08, la proposta de Calima a l’envelat era d’obligat compliment ni que fos perquè visquis a menys de cinc-cents metres. Tot i recordar que anys enrere vaig quedar decebut del directe de Ojos de Brujo al FIMPT vilanoví, aquest cop la proposta de Calima va semblar-me molt
El mateix dia que per fi vaig baixar de les dues hores en acabar una mitja marató en la present temporada i que l’Espanyol serà inclòs en el món de les estadístiques per rebre un gol als vuit segons de començar del partit, decideixo anar a veure “En el Valle de Elah”. Del director del
Amb aquesta pel•lícula Denzel Washington tenca una atípica trilogia amb el rerefons de la reivindicació del sentiment afroamericà que va iniciar amb Malcom X (1992), seguit de Huracan Carter (1999) i ara amb aquest cas verídic d’un gangers de color del Harlem del setanta. La política, l’esport i el món del negocis, deixen de ser
Vist el intent fallit d’anar al cinema, vaig ensopegar amb aquesta obra de teatre just el seu darrer dia de representació, diumenge de Reis, a la barcelonina Sala Beckett. El text i la direcció de la Victoria Szpunberg, jove autora contemporània (crec entendre una mena de Dj resident de la mateixa Sala Beckett), presenta a
A les acaballes de l’any passat vaig intentar recordar les millors pel•lícules que havia vist al llarg de l’any. Per sorpresa vaig adonar-me de certs indicis de petites o grans llacunes en la memòria. Espero, almenys, que del conjunt de les pel•lícules hagi quedar un pòsit en el subconscient més enllà del gaudi immediat. Per