Enèsima aproximació al realisme social de l’Europa occidental; El Silencio de Lorna ens fa conviure en la trifulgues d’una jove albanesa per fer-se un petit lloc a una Brussel•les poc acollidora. A mitja pel•lícula aquest sociodrama agafa la direcció mes introvertida per desvetllar-nos en l’aspecte psicològic de la immigració; dos a preu d’un.
Un aspre professor universitari d’economies emergents que repeteix els apunts any rere any sense entusiasme, és convidat a un viatge a la ciutat dels gratacels per un cicle de conferencies. Al deixar les maletes a l’apartament hi descobreix uns involuntaris okupes del món majoritari. La sobtada troballa farà del vell professor un incòmode heroi en
Pel•lícula grega de llarg recorregut en festivals alhora que premiada. Cine fantàstic en majúscules tot capbussant-se en la complexitat del ser humà ara que qualsevol entreteniment televisiu se’l anomena estudi sociològic. Deixen doncs la proposta de Yorgos Lanthimos com un divertiment per fer lluir les clavegueres mentals d’uns pares hiperprotectors dels seus fills, en una trama creïble,
Una pel•lícula rodona assolida per Roman Polanski en la seva última proposta. La figura de l’escriptor d’encàrrec al servei d’un polític en declivi esdevé l’eix per una trama policíaca amanida en l’estètica nòrdica tan de moda darrerament. En aquest cas no ha calgut retrasar la pel•lícula fins que la tècnica de ciència ficció hagués avençat
A punt de abandonar la cartellera, l’atzar en permet trobar-nos amb una de les millors propostes d’una insípida cartellera d’estrenes cinematogràfiques. Malgrat el títol, A Single Man no deixar de ser una bonica història d’amor correspost amanida amb constants flashblack dins una molt cuidada estètica de la Califòrnia dels cinquanta. Tot i això, el gust
Anunciat com un thriller psicològic amb la presència de Eduardo Noriega i apadrinat per Alejandro Amenábar, el primer llargmetratge de Oskar Santos s’inspira en històries de metges i inventades tradicions animistes per fer distreure a les tres persones presents en la sessió. La pel•lícula pateix de personalitats pròpia enmig d’una incòmode cruïlla d’influències com El
Aproximació polifacètica de l’univers dylanià que ens arribar amb anys de retràs des de la seva estrena. Biogràficament encaixat entre el pas del folk acústic a la guitarra elèctrica i fins l’accident de moto, el director també fabula sobre la infància i la vellesa del cantautor representat fins a set actors/actrius “alter ego”. Assenyalar la
La darrera pel•lícula de veterà director Vicente Aranda pren com referent una novel•la argentina. Així, trasllada l’acció a l’Espanya de finals del seixanta on hi torna un poeta auto exiliat per passar-hi uns dies de vacances. Coincidint en el fet històric del procés de Burgos, el nus de la pel•lícula se situa enmig d’una mort
Pels qui defensin aquesta pel•lícula, poden ben dir que malgrat lo hardcore de l’argument: incest, violència domèstica, abusos; la història no vol furga a la llaga gratuïtament: dura sí, quotidiana també, en un harmonitzat equilibri. Per sobreviure a tan hiperrealisme, l’espectador haurà de refugiar-se en la força de lluita de la protagonista, en una batalla
El mite de màfia policial deu ser inherent al cos. El cru relat de la versió de l’any 92 amb el magistral paper de Harvey Keitel pul•lulant per la ciutat de Nova York se’n presenta ara en versió de Nicolas Cage en un altre escenari; el Nova Orleans post inundacions del Katrina. Humanitzat pel consum de drogues i deutes en
Erràtica pel•lícula de parodies del cine espanyol en l’adaptació d’una ocorren saga de pel•lícules ianquis del mateix estil. Trist colofó en un any bon cinema.
Tot i fugir dels canons d’aquestes dates, l’atzar en porta a veure aquesta producció hispano-uruguanya on tot d’un seguit de personatges reviuen el que es venen com l’esperit nadalenc. Un manager i un ex campió de lluita lliure aterren en un poble a prop de Montevideo per oferir el seu fraudulent espectable. Trama amb rerefons
Una jove parella de qualsevol barri residencial d’una ciutat nord-americana decideix, com aquell qui no vol la cosa, esbrinar el diable escuat que persegueix a la noia des de petita. Per això, es graven en vídeo les nits per mirar de pillar-lo. Sorprèn la valentia dels protagonistes quan la majoria ens arronsaríem sota el llençol
Ambientada en l’eixample de la Barcelona preolimpica, és a dir, anys vuitanta, aquesta història reinventa el clàssic de l’amor impossible, però que, curiosament vint-i-cinc anys desprès apareixeria amb molt menys interès. La trama gira entorn a les disbauxes hormonals d’una post adolescent atrapada en un triangle ofegant ( la mare, el noví i l’amant) que
Extraordinària pel•lícula de Marc Recha en aquest fràgil retrat del món adolescent. Poc més de hora i mitja voltant per l’extraradi d’una gran ciutat fent costat de l’univers gairebé autista de l’Arnau. Ocells i besties, família i amics, pors i esperances, ingredients d’un territori prohibit pels adults, recança d’un passat cada cop mes llunyà.