Viatge regressiu en un flashback que navega des de postguerra fins a finals dels noranta en una alemanya espantada pels seus fantasmes prou coneguts i recurrents en el món del cinema. En aquest cas, la ignorància no serveix de aliat per exculpar culpes, “qui llegeix és igual a qui escolta”, podríem dir. La qüestió es com entendre. Com un vi agre, s’observen aromes luteranes i protestants difícils de assimilar des de les mitges veritats a vora del mediterrani.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!