RIBES DEL PENEDÈS

No és el primer cop que l’últim viatge d’un difunt serveix com a fil conductor per explicar-nos històries interessants. Així va ser amb la pel•lícula cubana “Guantanamera” que ens va ajuda a entendre la quotidianitat de la revolució; en cas de “La teta asustada”, el retrat és molt més cru. Cal fer un esforç per, més enllà de la problemàtica que se’ns planteja, comprendre que es una fabulació de com el ser humà genera mecanismes de protecció contra l’agressió, a mig camí entre la mitologia i la ciència. Així mateix la pel•lícula dona ple sentit en aquella dita prou coneguda de “quien canta, su mal espanta”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!