Últimament, no sé per què serà, proliferen els articles que parlen d’innumerables formes d’augmentar el desig sexual i la libido, perquè segons sembla, en general el sexe igual que la borsa no passa per un bon moment, potser a causa de l’ estrés que vivim tots plegats. I això que de moment i gairebé sempre el sexe continua essent gratuït i econòmic.
Doncs això, que malgrat s’acosti Sant Valentí, com que la situació mundial és la que és, les parelles tenen certes dificultats per gaudir d’aquests plaers terrenals i a América, bressol per excel·lència de les tendències més extravagants i ja sabeu que el que no existeix ho inventen, han inventat la figura del Sex Coach, que traduït i perquè tothom ho entengui, vol dir entrenador sexual, i que ben segur que igual que passa amb la majoria de coachs, ara molts pujaran al carro i gosaran donar consells. Perquè ara qualsevol s’autoproclama coach i es creu amb autoritat per donar consells de tota mena.
La idea seria: Busques millorar la teva vida sexual?. Doncs posa un Sex Coach al teu dormitori. T’imagines un entrenador a la teva habitació observant el tipus de vida sexual que tens amb la teva parella?. Si a mi ja m’imposa quan em corregeixen postures de Pilates ni m’imagino algú corregint-me les possibles postures del Kamasutra. Vaja, que em sembla que em tallaria tot el rotllo. Tot i que es veu que qui més sol·licita aquests serveis són dones entre 30 i 40 anys que busquen sentir-se més sexys, mentre els homes, que tampoc no es queden enrere diu que busquen aprendre com complaure i satisfer millor a les dones, això sí, en plural.
Però encara que soni a pel·lícula surrealista, aquesta nova tendència és la última moda als Estats Units i es veu que funciona de meravella. La missió del Sex Coach és ajudar a les parelles a tenir una millor vida sexual i a obtenir el màxim plaer possible. Aquesta mena d’entrenador sexual, en principi només participa com a espectador, tot i que suposo que per una mica més potser no posaran cap impediment a fer alguna demostració pràctica. Com que l’ofici és nou, encara no hi ha una “normativa” gaire estricte i cada entrenador té els seus propis mètodes, allò de “cada maestrillo tiene su librillo” i fins i tot algun coach enlloc d’instal·lar-se al dormitori dels “aprenents”, fan el seguiment per skype o per telèfon. Digueu-me antiga, mal pensada o el què vulgueu, però a mi que voleu que us digui, el fet de tenir algú a prop dient el que fem bé o malament com si d’aparcar es tractés no em fa cap gràcia, però fer-ho per skype encara me’n fa menys. Ves a saber si qualsevol dia et diuen que la teva “lliçó” te un milió d’admiradors al youtube. Res que aquests americans són molt vius i a més de follar encara volen cobrar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!