El dia 8 fa un any de la destrucció del campament d’Gdeim Izik.
Una any abans, va ser l’expulsió d’Aminetu Haidar, i la seua vaga de fam consegüent.
Ara tenim en ment els tres segrestats als campaments.
L’agressió de la policia marroquina a un eurodiputat, Willy Meyer, a l’aeroport d’Al-Aiun, amb l’agreujant -si hi caben- que va ser en territori espanyol (a l’escaleta de l’avió).
I, cada dia, la repressió constant, als territoris del Sàhara Occidental ocupat pel Marroc. I el silenci, còmplice, del govern espanyol!
Silenci quasi absolut, quan no acció pro marroquina.
Què feia la Ministra Trinidad Jiménez retent homenatge a la tomba del rei Hassan II? Un tirà, repressor i genocida!
El diari El Punt Avui m’ha publicat el següent article sobre Gdeim Izik.
Aniversari de la destrucció del campament d’Gdeim Izik
El dia 8, de matinada, com sol fer-se en les
dictadures, les forces d’ocupació marroquines van arrasar el campament amb què
els sahrauís de la ciutat d’Al-Aaiun volien evidenciar el seu malestar per la
situació social en què es troben sota l’ocupació marroquina.
Tot i que la situació del territori, ocupat
militarment –de manera il·legal- pel Marroc, és una de les causes de la
situació de discriminació en què es troba la població sahrauí en aquell
territori, aquesta iniciativa no era política. Era una acció per reclamar un
millor estatus social i laboral per als ciutadans sahrauís.
Les autoritats colonials marroquines la van tractar com
si fóra una acció de guerra. Les autoritats espanyoles, que fan seguidisme de
la postura marroquina, no es van preocupar, mai no ho han fet, per la situació
en què es troba aquesta població que, segons la mateixa ONU, és responsabilitat
espanyola: l’ocupació marroquina, de
facto, no és reconeguda per aquest organisme internacional.
El govern espanyol s’ha distingit per la seua doble
vara de mesurar en aquest tema. Ara, arran del segrest dels cooperants a
Rabuni, hem vist com s’ha apressat a demanar a l’ONU un informe sobre la
seguretat als campaments de refugiats de Tinduf. Arran dels fets de l’any
passat, a Gdeim Izik, i la posterior repressió brutal sobre la població
sahrauí, i malgrat les reclamacions que se li feien de tots els costats, va
donar per bona la versió marroquina dels fets. Malgrat, també, que hi haguera
ciutadans espanyols morts en “estranyes circumstàncies”, en aquells fets.
Malgrat que el mateix govern francés (aliat incondicional del Marroc)
qualificara aquells fets de molt greus.
Arran del bloqueig informatiu exercit pel govern
marroquí, al govern del Regne d’Espanya només se li va ocórrer “pactar” amb el
del Marroc, el permís perquè dos periodistes pogueren entrar en els territoris
ocupats. Periodistes que, al cap de poc de temps, i en silenci, van veure com
no se’ls renovava el permís per continuar informant des d’allà. Gran defensa de
la llibertat d’informació!
Quan es presentaven proves de la barbàrie que estava
exercint el Marroc, i clams de socors per part d’activistes pro drets humans,
la ministra Trinidad Jiménez es va negar a actuar argumentant que li calia més
informació fidedigna.
I així, el govern espanyol va donar per bons uns
vídeos, de mala qualitat, “editats” i emesos amb més d’una setmana de retard,
per la mateixa policia marroquina, on es “demostrava” la violència exercida pels
sahrauís, acusats de terroristes. També va donar per “bones pràctiques” les del
govern marroquí que va obligar als Cascos Blaus de la MINURSO, a tancar-se als
seus quarters, mentre duraven les accions de repressió!
Al territori ocupat del Sàhara Occidental no hi ha cap
delegació diplomàtica de cap país del món –ni de França, el gran sostenidor de
les tesis marroquines-. El que sí que hi ha és una Casa d’Espanya, que “vetlla”
pels interessos dels espanyols al territori. Però, que té una actuació més que
ignominiosa quan es tracta de protegir els observadors (fins i tot de les
agressions físiques) que acudeixen a fer seguiment dels judicis contra sahrauís
defensors dels drets humans.
Un any després continua la repressió, les
desaparicions, els judicis sense garanties… el silenci del govern espanyol
que encara deu estar esperant els informes independents sobre els fets!
Salvador Pallarès-Garí
President d’ACAPS la Safor
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!