R d'acció

Joc de paraules de la paraula redacció que fa referència a la tasca d'escriure i comprende tant en grup com individualment. Bloc del Seminari IV Grup 20 d'Introducció al Periodisme de la FCB de la URL.

1 de juny de 2009
1 comentari

Entrevista

 

Entrevista a Sergi Puig, fundador de l’Associació Casa Acció Africana; col·lectiu que ajuda a països africans

 

Quina cultura t’has trobat a Etiòpia

 

Conec més la ètnia Amara que les altres. És una cultura rica, amb molta expressió artística i musical, increïble. Molt lligat a la religió. Tenen una cultura popular molt forta, tot i que cada cop més, Àfrica fixa els seus ulls cap a Europa.

 

Com són les relacions socials?

 

A Etiòpia, com tot Àfrica, està formada per grups ètnics i arrel de la colonització europea a tot el continent es van separar per fronteres i administracions. Tot i així, ells encara ho viuen com ho van viure tota la seva història, és a dir, amb les distribucions per ètnies i tribus. Hi ha un especial respecte per a la gent gran.

 

Quin tipus de realitat social existeix a Etiòpia?

 

A Etiòpia hi ha dos grans realitats socials, dos grans nuclis de població. A la ciutat hi ha una perspectiva optimista de futur, perquè és on hi ha tots els recursos i si mouen més diners. Els pobres de les ciutats poden demanar almoina. A les zones rurals és totalment diferent. Allà si no tens un camp en propietat no ets ningú, no tens res. Allà el futur és molt complicat ja que no hi ha sortides, només et queda el recurs d’anar a la ciutat a guanyar-te la vida d’alguna manera.

 

 

I per què tanta pobresa al camp?

                                                

Els camperols pertanyen gairebé a una època monolítica. Són homes de pràcticament l’edat del metall; per ells una galleda de plàstic és un gran descobriment.

 

Tresors a Etiòpia?

 

L’aigua és un tresor. Durant l’època de pluges tenen molta aigua, el problema és que no la saben emmagatzemar, llavors en temps de sequera van molt escassos.

 

Un negoci que funcioni?

 

Hi ha un negoci molt important d’una substància estupefaent que es diu txat. És una fulla d’un arbre que et poses a la boca i la mastegues. És menja fent tot un ritual. Tot i que és il·legal, a les 5 de la tarda, que és l’hora del txat, no seria gens estrany veure el mateix ministeri Etíop consumint-ne. És un negoci que mou molts i molts diners.

 

 

 

Es viu del turisme?

 

Si que hi ha turisme però la ciutat no està preparada. Tens, o hotels molt luxosos, que no tothom es pot permetre, o bé hotels molt miserables amb unes condicions que ningú de nosaltres aprovaríem. No hi ha un terme mig. A més les infrastructures són escasses i les que hi ha són molt cares.

 

Existeixen els suburbis?

 

Hi ha zones de la ciutat molt pobres, on la gent viu en “xaboles” amb unes condicions pèssimes. Ni llum, ni aigua ni clavegueram, és realment molt trist.

 

El futur deu ser complicat…

 

A la ciutat no és que hi hagi unes grans perspectives de futur, però almenys els nens tenen quelcom que emportar-se a la boca. Tot i això hi ha fam. Al camp la situació és del tot diferent. Per exemple, en un país amb mar és relativament fàcil aconseguir menjar, ja que vas al mar a pescar; en un país on hi ha molts recursos naturals, i sense haver-los de conrear, doncs menges dàtils, cocos… Al camp és que no hi ha res! Al desert no et pots menjar les pedres i a Highland (part més alta i d’Etiòpia) és massa muntanyós per a poder conrear res, a part de que hi ha poca aigua. És el no tenir res; a vegades només tens la samarreta que portes posada i res més. És la màxima expressió de la pobresa, i jo ho he vist amb els meus propis ulls. Una simple ampolla buida ja pot ser tot un patrimoni.

 

Rics i pobres.

 

El concepte que aquí tenim dels “mil euristes” allà no existeix. Allà no existeix la classe mitjana. Els països del tercer món hi ha gent molt rica i gent extremadament pobre; no hi ha un terme mig.

 

Com és la democràcia a Etiòpia?

 

La democràcia africana és bastant corrupte. És una democràcia induïda al vot. Guanya qui toca que ha de guanyar. La oposició, 6 mesos abans que es celebrin les eleccions, queda detinguda en presons per causes totalment inverossímils. Actualment governa Meles Zenawi que va treure del poder la dictadura de Mengistu.

 

Llavors, la policia també deu ser corrupte, no?

 

Si, força corrupte. Si tens diners, no acostumes a tenir problemes amb ells. A les ciutats hi ha policia, mentre que al camp hi ha militars.

 

Com són les religions a Etiòpia?

 

A Etiòpia hi conviuen moltes religions, tot i que les que tenen més creients són el  cristià ortodox i el musulmà. Hi ha moltes tribus enemistes, que creuen en Déus propis. Encara que hi hagin tantes religions, aquest mai ha estat un motiu de conflicte en aquest país.

 

Molta poligàmia, com a molts altres països africans?

 

No existeix la poligàmia, està totalment prohibit per la religió.

 

Com porten el tema de la Sida a Etiòpia?

 

És un país on la Sida afecta bastant però poc comparat amb altres països de l’Àfrica. El que passa a Etiòpia és que l’església ho té tot molt regulat, és a dir, ha creat molts tabús sexuals. De condons n’hi ha, però no són de fàcil accés. Jo he vist revenda de preservatius pels carrers. Allà qualsevol objecte és negociable.

 

Quina noció tenen del temps?

 

Etiòpia tenen un calendari propi. Ara mateix allà és el 2001, perquè ells tenen un calendari Julià, amb 13 mesos, mentre que nosaltres tenim un calendari Gregorià. També tenen un horari particular; des del meu punt de vista més lògic que el nostre. Allà a les 6 del matí, quan surt el sol, són les 0 hores, i a la tarda, cap a les 6, són les 12 hores. És un horari solar.

 

Quin ritme de vida tenen?

 

Cada vegada que vaig a Etiòpia, necessito 2 dies per adaptar els bio-ritmes a la seva manera de treballar. Els 2 primers dies tens la sensació de perdre molt el temps. Vas a prendre un cafè i t’estàs 3 hores. Si agafes un autocar i no és ple, t’has d’esperar a que s’ompli, i a vegades t’hi pots estar 2 hores. Allà van al seu ritme. Les botigues obren i tanquen a les hores que ells volen. Jo conec un funcionari que treballava 2 hores al dia; es dedica a tot el tema de les adopcions.

 

 

  1. “El que passa a Etiòpia és que l’església ho té tot molt regulat, és a dir, ha creat molts tabús sexuals”,q bien, la gente muriendose de sida y la iglesia con sus tonterias como siempre…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!