27 d’octubre: Espanya té un problema

 

“Els estats no tenen aliats sinó interessos”. La frase, atribuïda al negociador anglès dels tractats d’Utrecht, continua resumint, tres segles més tard, la base operativa de les relacions internacionals. Ergo, Espanya té un problema.

El té, en primer lloc, perquè el dia abans, el 26, hi ha reunió del Banc Central Europeu. Segons apunten tots els coneixedors de les entranyes financeres europees, aquell dia el BCE farà dues coses:

  • apujarà els tipus d’interès. Un assumpte molt desitjat pels que tenen diners estalviats i un gran problema pels que tenen deutes, com ara el Regne d’Espanya. Depèn de com vagin les coses, la decisió li pot costar entre 2.000 i 12.000 milions d’euros anuals.
  • Molt probablement, posarà límits a la compra de deute dels quatre països PIGS (la S, com saben, és Espanya) per part del mateix BCE, que n’està fart d’injectar milers de milions cada mes als indisciplinats països del sud.

Com a conseqüència, és de suposar que la prima de risc d’aquests quatre països s’enfilarà, i que les agències de rating faran nigromàntiques previsions d’argamedons diversos.

Així arribarà el dia 27 on, previsiblement (o, al menys, així esperem tots!) al mateix temps que el Consell de Ministres aprovi el decret del 155, al Parlament de Catalunya es votarà la independència i es posarà en marxa la llei de transitorietat. Que es publicarà al DOGC el mateix dia 27 (som electrònics) mentre que el decret espanyol es publicarà al BOE el 28 (no ho són).

I Espanya tindrà un problema, perquè resulta que el deute espanyol és això, espanyol, o dit més exactament del Regne d’Espanya, i nosaltres ja no hi serem.

Espanya tindrà un problema perquè, independentment dels ais i uis  de tots els governs europeus, que continuaran dient, amb la boca cada cop més petita, que mai no reconeixeran Catalunya, tots els governs europeus, i tots els voltors que han comprat deute espanyol, saben perfectament que sense Catalunya  Espanya no pot tornar el deute i, ara sí, oblidant-se que són aliats, diran a Espanya que no volen tenir problemes amb els seus interessos, i que més val que espavilin. Perquè Catalunya haurà aprovat un procés constituent de sis mesos, però el terratrèmol financer començarà el mateix dia 27, que pot portar la Unió Europea al caire de l’abisme econòmic.

I aquí és on entrem nosaltres, la gent. Els carrers seran sempre nostres. I els nostres electes també. Hem d’organitzar una de tan grossa en defensa dels nostres electes que els actors financers mundials (que són els que manen) es vegin obligats a dir als polítics (que els obeeixen) que posin Espanya al seu lloc. Els polítics ho tenen fàcil: l’excusa és que el Gobierno ha aplicat un 155 clarament inconstitucional i que quan una minoria no pot actuar constitucionalment perquè la majoria li ho impedeix, només els queda l´”últim recurs” (concepte admès en el dret internacional) per defensar-se.

P.S. He escrit aquest post de manera volgudament lleugera. La lleugeresa i la ironia quan escric son algunes de les meves maneres de fer front a l’angoixa, el cansament, la por. Tenir por és humà. Però l’única forma que conec per sobreposar-nos a la por és el coratge. I, entre totes i tots, el nostre coratge és i serà imparable.

Serà dur, difícil, llarg.

Donec perficiam!

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *