BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002
VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.
No caiguem en la trampa i l’autoengany de rebaixar i supeditar la immersió del català a la llengua espanyola o castellana !
La Restitució de la Llengua i el nefast i suïcida redactat d’aquesta llei consensuada amb el PSC i els Comuns.
El MHP 131è de la Generalitat de Catalunya respon en la darrera entrevista que li fa Vilaweb:
”
Un apunt d’actualitat. Què us sembla l’acord d’ERC, Junts, PSC i comuns en què pacten de reconèixer per llei el castellà com a llengua d’ús a l’escola?
1 + Hi he mostrat el meu desacord total. El que ha enervat la gent és el contingut, però també la manera com s’ha gestionat.
2 – El contingut, perquè senzillament és l’entrada de l’espanyol com a llengua d’ús a les escoles; i
3 – implica que la llengua en què s’ensenya primer als nouvinguts no sigui sempre el català. Però enerva la successió dels fets.
4 – <fa malpensat> La manifestació del dia abans, la fotografia, i després el text d’aquest acord i com s’anuncia. La suma de totes dues coses ha causat aquest estat de rebuig.
5 —La immersió ja no es complia en molts punts del país. Què podria haver fet diferent, la Generalitat? Quins errors s’han comès?
—Se n’ha parlat molt, de què passava a les aules amb el català. Així com se n’ha parlat en uns altres àmbits socials. És un problema molt complex.
6 – Segurament, s’haurien d’haver fet unes inspeccions més rigoroses. Segurament, s’hauria d’haver vetllat més pel compliment de la immersió.
7 – Però mai no s’havia arribat al punt que s’ha arribat ara. Em sembla que el conseller Gonzàlez-Cambray ha contestat així el TSJC.
8 – A més, si ja ens podíem queixar que no hi havia prou control d’allò que passava a les escoles, ara serà impossible, perquè cada centre decidirà el que vulgui.
9 – És un moment <molt> crític.”
A partir d’ara si guanya l’aplicació d’aquest nou redactat d’aquesta llei, passaran quatre coses incials i en seguiran altres de molt pitjors i negatives, i tot ens ho haurem fet nosaltres mateixos, els defensors i parlants d’una de tantes llengües del món en vies de reculada i desaparició, per causa de la nostra desídia i manca de responsabilitat, la nostra llengua, la de tots els catalans:
1 – no s’ introduirà tots els nouvinguts a Catalunya amb el coneixement del català.
2 – serà impossible el control de l’aplicació de la immersió lingüística i el vetllar per la seva aplicació efectiva.
3 – Entrarà l’espanyol a l’ensenyament català amb la seva força i prepotència, marginant-ne el català, carregant-se les possibilitats de discriminació positiva de la llengua objectivament més dèbil, el català, i minoritzada per més de 500 lleis, articles o decrets de l’estat espanyol que imposen legalment i unilateralment el castellà.
4 – tota aquesta redacció consensuada amb el PSC-PSOE manifestament espanyolista no serà suficient per aturar la fogacitat i fúria contra Catalunya i el català de les institucions espanyoles, “Gobierno, Parlamento”, judicatura, fiscals, tribunal condtitucional, associacions espanyolistes i espanyols contraris i enemics totals de Catalunya i del català. Tot plegat no haurà servit per a res més que per agreujar encara més la nostra situació d’indefensió.
5 – en cas de permetre aquests canvis en la redacció d’aquesta llei ens haurem fet nosaltres mateixos la feina bruta per a res, destruint el sistema d’immersió, la seva aplicació correcta, les inspeccions i controls necessaris per assegurar-ne el correcte compliment, l’acolliment dels nouvinguts a Catalunya en català, …
Hem d’evitar aquest desastre total, val més suportar l’atac del 25% del moment actual i plantejar-nos molt seriosament i en calma aquesta trascendental batalla en defensa de la nostra sobirania, llibertat i del present i el futur del català.
La immersió, malgrat tot, és un tresor que hem de preservar i millorar.
És més necessari que mai que passem d’una vegada per totes de la pretesa normalització a la imprescindible restitució del català en tot l’àmbit de la nostra nació.
Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC
PS: No en el nostre nom! No trenquem la immersió!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquest decret tal com està redactat només servirà per adormir-nos a tots en aquelles basses d’oli de l’era Pujolista, tots tranquils i les grans víctimes només seran dues, la llengua i la nació, o sigui Catalunya i els catalans, ara, seran dues víctimes mortals, veritat Sr. Tardà, mortals!