BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

—Després de deixar la política tornàreu a l’advocacia i després heu fet carrera judicial, però també heu treballat en cooperació internacional per a la Comissió Europea.
—És on més he gaudit. M’he obert a uns escenaris que m’eren desconeguts. Com a director d’un programa de cooperació, he viscut uns quants anys al Paraguai. Els meus camps eren la modernització de l’estat i els sistemes penitenciaris. A Haití, a les eleccions, vaig treballar per a l’ONU. He après que hi ha escenaris i fronteres que oxigenen. L’última experiència ha sigut brutal, perquè he treballat a Algèria en qüestions d’islamisme, i encantat. M’he deslliurat de les pors que tenim i he vist els lligams tan forts que hi ha al voltant del Mediterrani. La nostra segona pàtria natural. Primer els Països Catalans i després, el Mediterrani. Tenim més lligams amb ells que amb gallecs, andalusos i extremenys.

—El govern espanyol no ho acaba de veure això, darrerament.
—Des de l’Armada Invencible, Espanya no ha fet política exterior mai més. Ni sap què és. La clavada pota de Sánchez amb la qüestió del Marroc i el Sàhara demostra que és la política exterior. Fa pànic. La política i l’economia no poden deslligar-se i encara que fos per a mantenir el gas algerià és l’última cosa que havien de fer. Que ho facen a canvi de Ceuta i Melilla és per a pegar-se un tir. La madre patria a l’Amèrica Llatina… El que ha fet Obrador a Mèxic és el que s’espera. Tu saps l’espoliació de les multinacionals espanyoles per tot Llatinoamèrica! Espanya només sap esprémer allà on va.

—Què és el País Valencià?
—[Pensa.] Què és? [Riu.] Una realitat demanant un futur i una exigència d’acord amb eixa realitat.