BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

La reempresa del Procés de Recuperació de la nostra Independència:

Edificar la República Catalana Independent, el Mandat del Primer d’Octubre de 2017.

Ens estem autodeterminant. Espanya ho pagarà car!

 

1 – Hem superat el dol!

Anem a la lluita! a partir d’ara mateix!

Oblidem l’autonomia i oblidem Espanya.

Parlem d’independència! som-hi!

Fem-ho junts i organitzats, primer des de cada Llista Cívica a cada municipi, com les Consultes i després tots junts a la Conferència Nacional de l’independentisme d’aquest 2023.

 

2 – Fa temps que ens estem autodeterminant.

He seguit per Youtube l’Acte de l’ANC a Manresa i m’ha agradat i m’ha convençut el que deia la Ponent “ja fa molt ens estem autodeterminant”, siguem conscients de la nostra força, d’ací uns quants anys es veurà molt més clar, ara, molt sovint, els arbres no ens deixen veure el bosc.

Acte de l’ANC de Manresa:
https://youtu.be/IHSbJ6QAoy0

 

3 – Primer d’Octubre i la DUI 

Que quedi ben clar, per a mi, l’1-O i la DUI no van ser cap error sinó el nostre millor bagatge!

Catalunya sense la DUI només seria una autonomia queixosa i malcriada, això és el que interpretaria l’enemic i sobretot la comunitat internacional i els seus més significats actors.

Quan en l’anterior comentari he parlat d’errors em referia a tot allò que ens va impedir completar i implementar aleshores, el 2017, la nostra Independència.

Són molts més els comentaris amb que estic d’acord, a més dels de Carulla.

 

4 – Fronteres i Nació sencera!

Darrerament també he visionat diversos Youtube referents al llibre “Fronteres” de Vicent Partal i m’he adonat del que ara ens cal molt i ho resumeixo amb la següent frase meva:

“Visquem la Llengua, la Independència i la Nació sencera, són indestriables!,”
És la gran batalla que toca ara. “Llengua i Nació” no ho dubtem.

Visquem i defensem la ja incipient República Catalana Independent.
Vam votar, vam guanyar! Som-hi!

Si no ens ho creiem nosaltres, qui s’ho creurà?!!!

 

5 – Ho pagaran molt car!

Rubalcaba va dir que ho pagarien, com van pagar la destrucció del darrer estatut … Doncs que ho paguin i, si els fa picor que es gratin. Per tant, a cada atac i a cada etzagallada responguen amb Independència, Llengua, Països Catalans, Consell de la República, Puigdemont, Llistes Cíviques, Conferència Nacional, … Revolució nacional i democràtica catalana, … I tots i tot convençudament!

Siguem independents, ja i sempre!
Allunyem-nos d’Espanya cada moment.

El primer pas és no confondre’s, no és “rival”, és “enemic”. Qui et vol destruir i qui et bloqueja la llibertat i els drets nacionals és un teu enemic

 

6 – No tinguem por de la violència!

Algú de nosaltres, no s’ha parat a pensar que cada dia i cada moment quan agafem el cotxe pot ser que no tornem a casa? És això violència?

Ha arribat l’hora de posar-nos-hi de nou, a fer concretament la Independència, si és que mai hem deixat de fer-la.

Visquem la Llengua, la Independència i la Nació sencera, són indestriables!

Quan tirem endavant, d’alguna manera, serà senyal de que estem superant aquestes pors, mandres i manca de convenciment.

Ara mateix estem intentant preparar les possibles Llistes Cíviques i la Conferència Nacional de l’independentisme per aquest 2023.

Estem intentant fer créixer les institucions del Consell de la República, d’una Plana Major i de l’enxarxat territorial.

Siguem francs, la mandra i la por sempre hi seran amb la seva ombra i de raons mai en tindríem prou, per tan arribarà un moment en què haurem de tirar endavant, per això ara ens hem de preparar per ser-hi i no recular.

 

7 – Preparem-nos per a totes les contingències,

Organitzem-nos lleials al Mandat del Primer d’Octubre de 2017 i disposem-nos completar la DUI del 2017.

Jo ja sóc Independent, inscrit al cens del Consell de la República.

No podem acceptar el Relat de l’enemic ni el dels vençuts. Hem de mantenir viu i actiu el nostre compromís, per això vam votar i guanyar l’1-O amb coneixement de causa. *”No podem donar per perduda la pròxima batalla abans de començar-la”. *(Santiago Espot)

Si volem, podem!
Si som, siguem!

“Només es perden les causes que s’abandonen”.

 

8 – De catxa?  Ells o  nosaltres?

Jo el famós tema de la “catxa” el veig diferent del que expressava la Ponsatí.

Per a mi qui va fer catxa va ser Espanya amenaçant amb la violència i Puigdemont, semblantment a Macià, se la va empassar, aquest va ser el seu gran error. Macià va recular però la guerra dels espanyols va caure sobre Catalunya igualment.

Preparem-nos metòdicament per a evitar caure de nou en tots aquests errors del 2017.

 

9 – El sentit de les Llistes Cíviques 

Fem-ho junts i organitzats, primer des de cada Llista Cívica a cada municipi, com les Consultes i després tots junts a la Conferència Nacional de l’independentisme d’aquest 2023.

 

Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC

 

 

 

10  – Tots els demés comentaris a:

De res, Amir – Article d’opinió d’Andreu Barnils“Sense saber-ne res, i sense voler jutjar-vos, i malgrat la ignorància, diria que vosaltres els catalans el Primer d’Octubre del 2017 vau cridar: “Agafeu-me o m’hi torno, agafeu-me o m’hi torno”, però que a l’hora de la veritat potser no teníeu gens la intenció de defensar-vos de l…
www.vilaweb.cat

Josep Castelltort

18.12.2022  |  22:17
Crec que hi ha una lliçó apresa.
Efectivament la societat catalana és fluixa. Però hi ha una confusió. Mai és la majoria qui accepta la violència i les víctimes voluntàriament. Ho fa. una minoria dirigent. Aquests són els que fallen i potser alguns sense responsabilitats pequem d’ingenus.
Començo a estar tip de l’autoflagel•lació que no senyala el camí encertat.

Juan Martin ALEGRIA

18.12.2022  |  19:41
El problema és que jo començo a dubtar del “president” perquè un president que no controla el seu govern en un tema tan crucial com fer un referèndum sobre la independència de Catalunya, i que després no dona cap explicació “urbi et orbe” als catalans, em sembla, no sé com dir-ho, em sembla estrany.

En qualsevol cas, i si fossin els que creuen que cal mantenir els polítics (cadascú el seu) del procés, els que impedeixen que avancem cap a la independència i són un veritable llast?

Jo tinc una cosa clara, a aquests polítics no els votaré i faré campanya per nova gent.

Per exemple.

Portada

https://primariescat.cat/

Ricard Portabella

18.12.2022  |  19:40
Tema del que m’agradaria un article de l’Andreu: escenari polìtic que es produiria si, en un futur no massa llunyà, els tribunals europeus desautoritzen explicitament la martingala jurídico-repressiva sobre l’1O. Per sortir una mica de la roda del hamster…

Berta Carulla

18.12.2022  |  19:13
vaig posar diferents vegades diners a la caixa, però no pels polítics sinó per altra gent. També vaig enviar diners a Bèlgica al començament, quan no eren eurodiputats. Però en canvi mai vaig anar a Lledoners ni vaig dur un llaç groc: massa vergonya en veure com s’entregaven. Això mai s’oblida.

Abans del referèndum jo veia la catxa, però què vols! El president no havia de dir pas: aquests ens trairan, aquests estan parlant d’amagat amb Madrid. No, no s’havia de descobrir la catxa. El president sabia que no podríem fer res perquè els socis havien triat Madrid i no pas estat propi, però igualment va continuar endavant i l’1 d’Octubre es va celebrar. Això és el que compta i això ho tenim, i a partir d’aquí hem tingut també més d’una oportunitat. Que desaprofitem, evidentment, perquè sou milers que us heu instal.lat en la crítica i l’enuig i així teniu l’excusa per anar erossionant: “ens van enganyar” dieu.
El mal que feu és igual al dels Lledoners, és l’altra cara de la moneda.

Juan Martin ALEGRIA

18.12.2022  |  18:32
Hi ha una cosa que sí que tinc molt clara. Si els polítics que van protagonitzar el procés em demanen de nou d’anar a Brussel·les, a Perpinyà, a l’aeroport, a la Jonquera, al Camp Nou, a Madrit a protestar contra la Cort del Regne, a cantar a Lledoners, a un sopar groc, a donar 40 euros i 60 i 120 i encara 40 a la caixa de solidaritat, ho tinc meridianament clar, me n’aniré fer una birra a una terrasseta, tractant de no alterar-me massa, perquè si em demanen de fer-ho de nou, ells, ells mateixos, consideraré que és un insult a la meua intel·ligència.

Anaven de catxa (dixit un dels meus referents, Clara Ponsatí), sí o no?

Montserrat Barbera

18.12.2022  |  18:18
Això on anat els diners de les caixes de solidaritat faria falta 1 llista ben detallada

Carme Rius

18.12.2022  |  17:55
Totalment d’acort amb en Jordi Torres

Berta Carulla

18.12.2022  |  17:38
La covardia potser no, però que som un poble naïf és inqüestionable. El president tampoc és cap ignorant, com a ex batlle d’una capital catalana deu tenir alguna idea de qui som rels catalans; probablement pensà que amb la gent que hi havia al passeig no es podia defensar el país Treballo al costat de l’Arc del Triomf. En sortir, el president acabava de suspendre la declaració. La gent es dispersava, uns es quedaven a les terrassetes a fer unes birres, altres embolicats amb l’estelada, tristos i abatuts, enfilaven camí al transport públic.

Espero que hàgim recavat tots bones dosis de mala llet. Llavors la diferència de forces era descomunal, sobretot d’esperit i mentals. Ara la batalla encara no s’ha lliurat i per tant encara està per guanyar.

Xavier Vila

18.12.2022  |  17:29
Aquí els únics que han fallat han sigut els dirigents, i des que ERC és al capdavant del govern no només han fallat sinó que han traït i segueixen traint d’una manera escandalosa.

Paola Polacco

18.12.2022  |  17:26
La llarga història jueva ens parla d’expulsions i pogroms patits pel poble jueu arreu durant segles, marcats per humiliacions, lleis restrictives en un marc d’antisemitisme ferotge. Fins i tot durant la segona guerra mundial, a banda de l’admirable revolta del gueto de Varsòvia, el coratge i l’esperit lluitador dels jueus, un poble des de sempre més lligat a la cultura que al militarisme, que el senyor Amir anima els massa “tous” “cat”alans a emular no és gens obvi. Aquesta capacitat de lluita de la qual ens parla és molt més recent i lligada a la defensa del territori – defensa en la qual, al contrari dels catalans que són incommensurablement més febles en la lluita contra una Espanya violenta i empoderada per una U.E. que es vol resoludament cega, ells (sobretot amb l’ajuda dels jueus americans) tenen totes les cartes a la mà quan els palestins no en tenen cap. Segur que els catalans han de ser menys tolerants, sobretot pel que fa a la llengua, més decidits i potser també disposats a fer més sacrificis per aconseguir l’anhelada independència, però el model israelià de suposada lluita democràtica del senyor Netanyahu no pot ni ha de ser un exemple per als catalans.

Enric Emo

18.12.2022  |  16:55
Molt f¡’acord amb en Juan Martín Alegria

Juan Martin ALEGRIA

18.12.2022  |  16:36
No crec que el president Puigdemont suspengués la declaració d’independència 44 segons després de declarar-la perquè li van comunicar que només hi havia 10000 persones a fora.

Em sembla un argument infantil. És més, crec que si hi hagués hagut 500.000 persones a fora, el president Carles Puigdemont i Casamajor hauria suspès igualment la declaració. Mai van comptar amb la gent per assolir la independència, perquè aquesta no era l’objectiu.

El referèndum va ser un “hordago” a la major al govern espanyol i a l’estat espanyol només per negociar. Els del carrer, aquí sí que estic d’acord amb la tesi subjacent del Sr. Amir, érem els ximples útils.

Joan Cuscó

18.12.2022  |  16:11
Seria interessant saber que opinen els membres del Consell Nacional per la Transició(de llei a llei).

Clara Salueña

18.12.2022  |  16:02
Nosaltres no ens salvem de la crema i suscric totalment la tesi de l’article. El dia 27 d’octubre, que shavia de proclamar la república catalana, ens van demanar que fóssim 45mil al parlament. Doncs bé, a tot estirar, n’érem 10mil. Si jo hagués estat el president, tampoc hauria vist massa clar el suport popular. Només us dic que si havíem de proclanar la república, necessitàvem 100mil persones al carrer i no 10mil

Antoni Sans

18.12.2022  |  15:11
Escriu Rosa:
Ja ha tornat el Barnils amb la seva retòrica encobridora dels veritables responsables de tot plegat i de que les coses segueixin anant de mal borràs. Sobretot d’alguns més que d’altres.

Subscric completament el comentari de Jordi Torres.

Mònica Vidal

18.12.2022  |  15:08
Com diuen els de Cuba: la revolución se guaña a golpe de machete. Esclar que si no tenim ‘machetes’ haurem d’estar disposats a guanayar-la a cop de martir.

Enric Emo

18.12.2022  |  14:57
Sr Albiol, jo penso que la covardia i la incompetencia dels dirigents que es rendiren immediatament i desmobilitzaren el poble fou la clau de no assolir la independencia. El poble havia derrotat la força bruta de l’estat i molta gent estava preparada per lluitar pacificament pero decidida. Volen que ens oblidem d’aixo, els nostres dirigents, les seves marionetes opinadores i els militants de molts partits. PERO NO PODEM OBLIDAR EL QUE VAM VIURE. I aixo ho dic perque amb els ajustos que calgui ja sabem que hem de fer per derrotar Espanya i tambe que ES POSSIBLE.

Ernest Sena

18.12.2022  |  14:43
Avui l’has encertada, Barnils. Continúa.

Jesús Albiol

18.12.2022  |  14:42
Tot i que alguns elements són raonables, no ho veig així amb la tesi de l’article.
No és precís patir un holocaust com a poble per saber de què va l’assetjament d’un rival infinitament més poderós militarment i amb capacitat repressora incontestable. Tots sabem què va passar l’1-O i, no crec que la covardia fos un ingredient del moviment independentista, sinó que va ser més aviat la creença de que els mètodes democràtics, cívics i pacífics podien fer front a un Estat suposadament vinculat als principis de l’UE i la democràcia, cosa després s’ha demostrat inexistent. Res a veure amb allò del “cubata”.

Enric Mauri

18.12.2022  |  14:26
Exactament el que diu l’Amir (i molt bé el que va dir no sé qui israelià) … Sovint em remeto a la idiosincràcia dels catalans, que així ens ha anat, i ens va …
Com que considero altament difícil, improbable, que canviï, crec que “s’ha acabat” … Amb totes les ganes d’equivocar-me!

joan rovira

18.12.2022  |  12:23
Els que varen votar el Primer d’Octubre no varen suspendre cap curs o, no sabien el que feien i que si jugaven, etc. Una altra cosa és com ho percep cadascú i especialment els relators oficials de la premsa a les diferents organitzacions polítiques i socials del país; a mesura que imposen una percepció diacrònica de la història a la manera d’una pàgina darrere de l’altra dels esdeveniments esmicolats pel dia a dia dels controladors oficials. Quan és possible fer-ho sincrònicament, sense perdre la visió del conjunt alliberat, i en vertical; és a dir, com una continuïtat generacional; que per poc contades pels mateixos protagonistes de les traïcions oficials, no deixen de ser latents i bateguen de manera paral·lela, com vibracions de consciència -lliure, activa i creativa-, a la materialitat dominant oficial -subordinada, deformada i tòxica-.

PS: ¿Com arxiva cadascú els documents o pensaments personals: en piles verticals o en lleixes horitzontals? La diferència objectual o mental és significativa, perquè quan ho fas en horitzontal, aïlles, el que tu vols -subjectivitat-; mentre que si ho fas en vertical, saps que formes part d’una cadena d’esdeveniments i cal anar amb compte si vols extraure per explicar-te i narrar d’on vens, on anaves i que vols descriure o comentar, tan sols un document; per insignificant que sigui. Per això, l’atenció, la intenció i l’acció són indestriables tan individualment com col·lectiva. I les traïcions totalment indignes i aniquiladores de la llibertat.

Rafael Benavent

18.12.2022  |  12:16
Qui, quan i com se li posa el cascavell al gat? El poble vota els seus representants: Qui són? De quin forment, de quina pasta es disposa? Els PPCC, submisos i sotmesos al llarg de passa, ja, els tres -cents anys, tenim molts valors capats pel domini espanyol. Hem normalitzat la por i l’anormalitat del seu domini. Malgrat tot….

“Del salón en el ángulo oscuro,
per nosaltres potser oblidada,
silenciosa i coberta de pols,
continua sent l’arpa.

I penses,
– tantes vegades…. ! – :
Quantes notes dormen
en ses cordes
esperant ser despertades!”

Enric Emo

18.12.2022  |  12:10
Penso que per aprendre que va passar l’Octubre del 2017. Cal tenir clar que no es pot dir que “nosaltres els catalans” no estavem disposats a lluitar per la independencia. Perque no es cert de cap de les maneres. Perque el poble si que ho estava! Va rodejar els col.legis ekectorals i es va organitzar per protegir-los, va aguantar els cops de la policia espanyola i la va derrotar i molta gent volia sortir al carrer i defensar la independencia. Per aixo Espanya amb la col.laboracio quintacolumnista d’ERC endureix les penes de l’activisme social: ocupacions d’edificis, talls de carreteres manifestacions amb suposada “intimidacio ambiental” etc.
Els covards i els traidors foren l’elit política i de les entitats, entre aquestes molt especialment Omnium que ens va enganyat amb un piulet que ens demanava de descansar el cap de setmana seguent a la declaracio de la independencia perque la setmana seguent passarien coses. Coses que fou evident que no volien que passessin.
Catalans 10, elit i classe dirigent un vergonyos O.
I ara alguns encara mes traidors. Cap vot a ERC i tampoc als altres dos partits independentistes meramente decoratius.

Carme Tulleuda

18.12.2022  |  11:48
M’ha interessat el comentari de Joan Martínez 22,34.
Expliqui’ns-ho, professor.

Josep Soler

18.12.2022  |  11:19
Gràcies pel teu extraordinari article Andreu Barnils.
Per mi avui toques el moll de l’os i per això estic entre el punt de vista de la Nuria Cabré i en part de l’Alexandre Casas.
Amb tot, cal fer memòria i recordar que l’Amir, aquest home d’humor finíssim, es descuida de dir, que l’actitud dels jueus en l’època de l’holocaust, també es van comportar de la mateixa manera que potser ho vam fer nosaltres. aquells dies d’Octubre.
Cal recordar aqui que el MHP President Puigdemont, ja en els seus llibres, va denunciar explícitament a qui es cuidava dels assumptesd’ exteriorsqu era un tal Raul Romeva, que li va boicotitzar l’entrevista que ell com a president volia tenir amb el Govern d’Israel.
Això vol dir, que segur que l’ideòleg que ja manava ERC aquells moments (Oriol Junquerasd) de cap manera li interessava tenoir el suport d’Israel (un veritable potència mundial en aquell cas), per la senzilla raó que de cap manera volia la independència.

Jordi Alou

18.12.2022  |  11:17
No es pot anar amb lliris a les mans per fer front a una societat Castellana amb interessos Imperials amb virtuts molt agressives i capaços d´envair Catalunya amb tancs. l´Octubre en van tenir prou amb els piolins. Els experts Catalans amb historia política ens van explicar que el Residual Imperial no seria capaç de aplicar reprensions. L´enemic conegut de les seves formes repetitives s´han d´aplicar unes altres estratègies.

Jordi Torres

18.12.2022  |  11:00
No estic d’acord amb la tesi de fons. Covardia? No, Sr. Amir/Barnils: Engany.

L’amic Israelià és un observador extern que, havent fet la seva pròpia lluita se sent automàticament capacitat per opinar sobre les lluites d’altri. En aquest sentit, et giro la metàfora, Andreu. Els seus comentaris bé podrien haver estat fets a la barra d’un bar: “Catalunya? Aguanta’m la birra que t’explico el que ha passat i el que heu de fer”. Molt me’n guardaré jo d’opinar sobre el conflicte entre Israel i Palestina, per moltes notícies que hagi pogut llegir o veure a la televisió.

El que de veritat ens va aturar el 2017 va ser la traïció dels nostres líders, com va dir Xirinacs. Vàrem sortir al carrer a jugar amb les regles del parxís democràtic que ens havien posat a les mans els nostres polítics i líders civils, abans de donar-nos l’empenteta final cap als col·legis electorals l’1-O. Au, vinga, aneu-hi: “Ni un paper a terra”, “La revolució dels somriures”, “De la llei a la llei”, “Guanyarem perquè tenim la raó”, “Europa ens mira”, etc., etc., etc. Els espanyols, en canvi, van sortir a jugar amb les regles de la raó d’estat, en el sentit més maquiavèl·lic del terme. Com sempre han fet, d’altra banda; en això cap novetat. Per pura memòria històrica no ens hauríem d’haver escoltat les proclames lliristes dels “nostres” polítics independentistes, molts jugant a favor d’Espanya, com ara bé sabem. Ens van fer creure que la independència seria un procés exquisidament pulcre i democràtic, i que l’assoliríem a còpia de càntics i samarretes de colors. Els nostres líders, però, sabien perfectament que això no era cert i que Espanya tenia -té- infiltrades fins al moll de l’os les nostres institucions polítiques i civils. Tot i això, amb les eines equivocades i enganyats pels qui més confiàvem, vam plantar cara i vam fer servir els nostres cossos d’escuts per defensar la nostra llibertat. Covardia? No pas.

En canvi, li dono la raó al Sr. Amir quan diu: “Heu d’estar disposats a entomar la violència del rival, i, tot i això, saber-lo guanyar”. Faríem bé en destriar la crítica constructiva de la seva tesi i aplicar-nos-la. La lluita no serà fàcil. No hi pot haver un procés d’independència democràtic d’un estat antidemocràtic. Estem confonent “lluita per la democràcia” amb “lluita democràtica”, que no és ben bé el mateix.

Juan Martin ALEGRIA

18.12.2022  |  10:47
Res a afegir als comentaris d’Alexandre Cases i Jordi Valls, excepte que em fan gràcia els que diuen que nosaltres els del carrer també vam fallar.

Vam anar a votar, vam defendre les urnes, vam rebre totes les hòsties, ara som víctimes de la persecució judicial per defendre als nostres polítics. Vam creure els nostres líders (polítics i socials) quan ens deien que farien efectiu el resultat del referèndum. I encara hi ha gent que té la barra de dir que nosaltres vam a fallar?

Nosaltres, els del carrer vam complir la nostra part, els, els líders NO. Els impostors són ells perquè no tenien res preparat per a complir la seua promesa que farien efectiu el resultat. Van mentir. Només volien forçar una negociació amb l’estat espanyol. Res més.

Si nosaltres ens haguéssem autoorganitzats, ara ens trobaríem, no 4000 represaliats (també per la Generalitat) sinó 40000 represaliats (també per la mateixa Generalitat).

Els que diuen que els del carrer vam fallar, tenen una síndrome d’Estocolm de llibre sense passar per Lledoners. La qual cosa és greu, molt greu.

Crec que el Sr. Amir quan parla dels cats, es refereix als dirigents. Només que quan ets estranger i parles d’un país que no és el teu, tens tendència a globalitzar: els cats, els israelians, els palestinencs, els ucraïnesos …

Només per la memòria històrica, el vídeo de la sortida de Lledoners.

Només per mantenir la memòria històrica viva:

https://www.ccma.cat/324/el-video-de-la-sortida-dels-set-presos-de-lledoners-des-de-dins/noticia/3106337/

Carles Gil

18.12.2022  |  10:17
Quin cinisme, aquests israelians, mentre van fent tot el que poden per esborrar el poble palestí. Semblen espanyols.

Núria Cabré

18.12.2022  |  09:55
Cent per cent d’acord amb l’article. Control del territori i enfrontament directe. El meu avi, nascut el 1917 lluitador antifeixista, obligat a fer treballs forçats, sempre deia que en qualsevol moment els tancs podien tornar a entrar per la Diagonal. Hem de tenir clar a qui ens enfrontem i aprofitar les seves mancances. Però també tenir clar que, sense enfrontament directe i sacrificis personals, no ens en sortirem. Ho tenim clar? Doncs treballem x això.

Carme Perello

18.12.2022  |  09:43
Realment no és així, no¡¡
Sempre hem de pìcar-nos el pit?
Sempre estem pensant: si haguéssim fet, si no haguéssin fet….
Però pensar des de fora i dir en veu alta que Ezpaña és violenta, dominant i un Estat Terrorista i Dictatorial…..jo no ho he vist enlloc.
Una declaració de defensar de la llibertat d’un poble……..Jo no ho he vist.
El món en general, gira entorn de l’interés…..i abans de posicionar-se, han de repassar els interessos que tenen amb el país ó Estat que fa servir la violència “per convèncer una minoria” .
Si hem de parlar clar….parlem-ne¡¡

Ens passem la vida els catalans culpabilitzant-nos; hem d’acabar amb aquest estigma.
Aquí l’únic culpable és Ezpaña. I hem de treure la lectura que,
EL FUTUR DE CATALUNYA NO ÉS AMB EZPAÑA.

La majoriadel Poble ja ho va dir a les urn es.
Aquí ara, el que té la paraula de decidir si un camí ó un altra són els representant que nosaltres triem.
Ara no valen le propagandes electorals…..el què val és el bagatge que han fet a partir del Procés, abans del Procés,…..
No podem estar 40 anys més esperant que Ezpaña Siguidemòcrata.
Quan una parella no s’avé…….s’ha de prendre una decisió, i Ezpaña i la majoria de la seva societat encara està en la Postguerra ….en la submissió social dels anys 40/50.

Pep Agulló

18.12.2022  |  09:28
Mentre continuem a posar els polítics com pretext d’un embat fallit, no traurem conclusions profitoses…

No hi ha revolta que deixi la sort a mans dels dels dirigents del vell ordre, autonòmic.

L’autoorganització, ha de ser la conseqüència que a més de la voluntat de ser lliures cal la responsabilitat (de tots) de fer-la efectiva…

joan rovira

18.12.2022  |  09:09
L’alfil dominical, pretesament més agosarat en contraposició al més estatic i legalista; seguint el cànon de l’hegemonia periodística colonial d’aquest digital, accentua encara més que fa curt, tard i ho sap tant ell com la resta de peces, d’aquesta partida o (crónica) autonòmica de resums dels lectors. No es mereixen, Barnils.

LLUÍS CASTILLO

18.12.2022  |  08:37
Bona reflexió periodística. Crec que Alexandre Casas, 01:35 està en lo cert. Salut.

Jordi VALLS

18.12.2022  |  07:38
Absolutament d’acord amb Alexandre Cases: al carrer hi havia prou gent amb ganes de plantar cara i lluitar. Van ser els nostres politics (els que eren nostres, perdó) qui, més que rendir-se, ens van enganyar: mai van tenir intenció d’arribar fins la independència. Encara avui rendits i venuts, resten pendents de retre comptes, continuen en primera línia volent-nos alliçonar. Que no em vinguin a demanar el vot. Per cert, Sr. Partal, no aniria sent hora de demanar una explicació detallada, auditada, del destí i ús que va fer-se dels milions d’euros que els ciutadans de bona fe vam donar a les caixes de solidaritat? A qui van afavorir, quins advocats i quines minutes van satisfer, etc….? De moment l’opacitat és total

Matilde Font

18.12.2022  |  06:50
Fam fallar tots, la gent en confiar tant amb els nostres representants polítics, i ells en no ser prou valents per tota la convicció religiosa que tenen de parar l’altra galta. Ensenyança pel futur embat: no marxar a casa i resistir al carrer tant com siga.
El que no podem pretendre és que altres països ens reconeguen com estat independent, si nosaltres tenim, cofoiament, mentalitat autonomista, com passa ara amb la Generalitat.

Josep Navarro

18.12.2022  |  06:24
Israel és exactament on hi devem enmirallar-nos. Els jueus, cansats d’ humiliacions i de mossegar la sorra, van dir prou. Com ací, no tots. Molts hi pensaven que encara no era d’ hora. I que no molt menys, era Déu qui els mostraria el camí. Ara aquest ciutadans, gaudeixen a Israel de privilegis, els ortodoxes. Els altres van hi haver de lluitar de valent. Cap regala gens.

PAU BOLDU

18.12.2022  |  06:18
España no es un club de boys.scouts catolics. Erc, si

alexandre Cases

18.12.2022  |  01:35
No vam parar-nos els peus nosaltres mateixos, en tant que poble. Va aturar-nos el Govern de la Generalitat. No és el mateix. En aquells moments hi havia molta gent disposada a tot, però en el moment decisiu els lideratges que han d’organitzar la revolta van desapareixer.

Melitó Camprubí

18.12.2022  |  00:19
Jo trobo que, per venir-nos tant de nou, déunidó del que vam fer: si fa no fa, el que podíem fer i una mica més.
Digui el que digui l’Amir.
També ens vam posar a prova i vam comprovar algunes llacunes importants i la inexperiència en afers d’estat i revolucions.
Tot plegat no s’improvisa.
Quan suspens un curs pots fer dues coses: plegar o estudiar més. Depén de tu i del clar que ho tinguis.

Victor Serra

17.12.2022  |  23:50
Hi va haver un moment que podiem haver enfonsat tots els Piolins al mar. Això és el que haguéssin fet els israelians i altres pobles. Nosaltres no ho sabem fer.

Joan Manau

17.12.2022  |  23:41
Andreu, has tractat el tema clau. El pinyol de la qüestió. No hi ha més estratègiap

 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!