Vèiem abans un dels sentits en que parlem de fe. I ara voldria aclarir una mica el que penso sobre el que suposo seria un d’ells (tot i que no l’hi veig el sentit): el que utilitzen algunes esglésies.
L’escoltem normalment en frases com ara: "Has de creure", sense afegir res més. I aquí ens situem en una buidor que confon. Pot ser confon o pot confondre perquè està mal situada, o per altres causes que no veig. El que tinc prou clar és que la confusió no és una aportació de la buidor
Diria que la buidor queda situada en un creença, que com a tal demana un contingut, al meu entendre. Vull dir que davant la pregunta: Tu creus?, si el context no deixa dit a què es refereix, la pregunta no té sentit. I que caldria demanar-se: què?
Per altra banda sembla que agafa un sentit automàtic de fe en aquest sentit que utilitzen algunes esglésies. Seria pot ser que ens conformaríem. I crec que és millor fer reclamació i preguntar: A que et refereixes?
De moment, a la pregunta, hi afegiria la recomanació d’un poeta:
…………………………………
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!