La propaganda, les propagandes electorals fa un temps que no
me les escolto. Ni com a ciutadà ni com a elector. Bàsicament perquè no m?agrada
ni interessa que em tractin d?estúpida. I alhora perquè, al costat d?altres obviacions que he fet en els darrers
anys, és la única manera que he trobat de mantenir-me una mica informada.
Només les atenc per a valorar, i esperar, a veure quan de
debò podríem dir que estem a una democràcia ?madura?, en diem (no m?agrada
aquests conceptes de ?madur? o ?immadur? en política, perquè acostumen a
recollir idees de ?nosaltres som bons,
per tant tots els altres són dolents; o a la inversa. Tinc obligació moral de
governar perquè els altres tot ho fan malament. Som els ?únics; etc.?; fal·làcia
política de lamentable èxit, filla del totalitarisme i de la estupidesa; i
paternalismes impresentables, entre altres aberracions de la pràctica política.)(Tampoc
m?agrada per simplista. Però no és això el que ara vull comentar).
Entre d?altres raons, no escolto les propagandes perquè veig
que alimenten la desinformació. Ens omplen de desinformacions (falsejament d?informació)
per mancances, per excessos, i per desdibuix; i no serveixen a un mínim diàleg
polític-ciutadà. Diàleg que és el que més
m?interessa de la política; i crec és bona manera d?establir una democràcia
seriosa.
Una democràcia en la que no ens empasséssim sense resposta
afirmacions com les de ?camino recto?
y ?aplicación de la ley como hace falta?
o coses d?aquest tipus que deia ahir el president del govern central; després,
i en relació a una llei de partits contra la democràcia i per la persecució política
de d?independentisme o qualsevol nacionalisme que no sigui l?espanyol o el d?estats
que no tenen més nassos que reconèixer.
Ni tampoc no ens quedéssim ben calladets o acallats, o
encallats, davant l?alimentació de suficients a que ens hem acostumat en el
tenebrós període de la transició i constitució espanyoles. O l?actual període
que han anomenat alguns ?aprofundiment en
la democràcia?; cosa que encara sona pitjor; i diria que pitjor encara més
que sonar.
Una altra raó per deixar de costat aquests missatges és que
deixen en desavantatge als polítics que, més enllà d?oferir caramelets de
campanya eterna, treballen de debò per a fer política de la que es pugui
parlar, i que es pugui mostrar tal com és; de forma transparent; amb idees,
projectes, arguments, raons, decisions i aplicacions a la societat, encerts, errors, etc.; sense
secrets de sumaris, enganys mediàtics, o esperes històriques de cinquanta anys,
per exemple. I sense l?acceptació general de la corrupció i abús de poder com a
pràctiques normals.
En aquestes eleccions he afegit a aquest paquet les notícies
en campanya.
Aquest afegitó, per una banda n?és resultat de cansament
acumulat pel que alguns he vist anomenen ?campanya perpètua?; model importat
dels EUA. I que jo anomeno campanya eterna. Per l?altre és una postura de
solidaritat amb els periodistes i analistes polítics rigorosos; que ho tenen
molt difícil per a arribar-nos contra tant de poderios i poders contra una informació de qualitat. Entre els darrers atacs
de cinisme gros assenyalo algunes de les declaracions i silencis en el recent homenatge al gran periodista Huertas
Claveria; i les bestieses que aquestes recullen sobre la necessitat de
capacitat crítica. O la barra amb que gosen anomenar "debat" a qualsevol cosa, com al de canal 9 al País Valencià entre alguns dels candidats a la representació política.
Quedi com una demanda ciutadana contra l?ús il·legítim que
alguns representants polítics i poders fàctics en fan de la informació. I com
una exigència de qualitat d?aquesta en el que anomenem (amb confusions i
confusionismes) la societat de la informació, la comunicació i el coneixement.
(…)
………………………………………………………………………….
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2398928
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idn
oticia_PK=406116&idseccio_PK=1072
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!