Roda el món i torna a...

Hola a tothom ! Tornem a estar aqui despres d’estar uns quants dies sense poder comunicar amb tots vosaltres!! Be intentarem resumir una miqueta el que hem estat fent…

La incomunicacio s’ha degut a la nostra visita al Parc Natural de Sariska, del Projecte Tigre -ara que ja us avancem que no s’han deixat veure- on no havia caigut el servei de telefon i l’electricitat anava i tornava.

Tambe us portarem noticies i fotos en exclusiva! del dia anterior a Pushkar, un lloc precios, on vam estar molt i molt agust…

Doncs be, el darrer dia us vam deixar a Jaipur, des d’on vam emprendre el viatge cap a Pushkar. Aqui els viatges duren hores, moltes hores… sort que aquesta primera setmana d’adaptacio l’estem fent "de luxe" amb cotxe propi i A/C (aire acondicionat)…

En arribar vam anar directes a l’Hotel Pushkar Ressorts, el millor en que hem estat, tot de casetes en una zona ajardinada. Ara no ens entretindrem, pero podeu imaginar el que aixo suposa mediambientalment en mig d’una sona semidesertica…  La questio es que vam poder descansar molt be, ja que la calor ens tenia aplatanats. Quan va baixar una mica la temperatura vam anar fins al poble on vam agafar el "camel raid" que teniem acordat. La veritat es que va estar molt be, dues hores en camell -l’anna ja us explicara com li va quedar el pompis…- a l’hora que es posava el sol. La posta pero no la vam poder veure per que estava nuvol, pero la passejada, alla dalt d’aquests tranquils animals, el baixar a la sorra descalc i notar la seva frescor, i el fet d’entrar despres al poble i poder veure com anaven als temples, preparaven el sopar, recollien els ramats de cabres… va ser molt plaenter.

Vaig mes rapid, que l’Anna em recorda que encara queden tres dies per explicar… Despres del camell vam visitar el llac sagrat de Pushkar, asseguts als ghats -aquestes escales amples on es banyen- i veiem reflectides les llumetes del cami que puja fins al temple que hi ha sobre un dels turons… la resta porta dos rombos 😉

Per acabar-ho d’adobar, un sopar per 50 rupies, en un lloc fantastic, tot vegetaria, bufet lliure, poc picant… i es clar ple de guiris… El lloc era fantastic, a Catalunya no arribaria ni a xiringuito cutre, pero aqui era tot un luxe…

L’endema vam anar a esmorzar al mateix lloc i vam visitar els ghats de dia. Igual que la vesprada anterior, vam estar molt tranquils, realment es un lloc on et sents en pau. Despres ja vam iniciar el viatge cap el Parc Natural de Sariska.

El viatge llarguissim, interessant pero veure desenes de camells pasturant, els poblats de cabanes, bous banyant-se, l’ambient rural… L’arribada a l’hotel del parc bastant desastre, no havien reservat lloc aixi que en vam haver de buscar un altre, francament mes cutre -son els del govern- amb l’aire acondicionat espatllat per la falta de corret, i aixo quan estas a mes de 38 graus al vespre es bastant incomode per als que estem acostumats al mediterrani… Be, de ben segur que per a ells tambe!

A la matinada ens vam llevar a les 5 perque el safari sortia a les 6. Despres d’alguns mals entesos amb el jeep, vam acabar compartint-lo amb uns francesos mes interessats a practicar el castella que a veure la fauna… pero vaja va ser molt distret. Anar dret darrere el Jeep es tota una experiencia, a aquella hora que fa fresqueta, sentint tot d’ocells i el vent a la cara… tot molt recomanable. El problema pero, es que els protagonistes pricipals, el tigres, passaven dels turistes i estaven apoltronats dalt dels turons, aixi que no em vam veure ni un. Aixo si, un munt de micos, d’antilops, paons reals i ocells. Tots ells ja els coneixiem pero veure’ls al seu habitat es molt interessant.

Al sortir del parc va venir el mes interessant, ja que vam inisistir a visitar un poblat que hi ha dins. Es veu que estava abans que es fes el parc i els van deixar quedar-s’hi. Arribada en jeep, quatre guiris, un d’ells, la francesa, ben rossa… a un poblat de cabanes fetes amb fang i palla, alguns nens en porreta i una gent gran molt oberta que ens van ensenyar com cuinaven, reposaven… L’Anna ja esta pensant com endur-se’n un d’aquells nanos que ens van deixar emprempta…

I res, el dia va acabar jugant a cartes amb el nostre "car driver", mirant que no begues mes whisky del compte… i dormint amb l’A/C espatllat.

Avui ens hem llevat i hem pogut "tornar a la civilitzacio" despres d’unes quantes hores de cotxe. Ara doncs estem a Agra, al primer cibercafe que hem enganxat. Us deixem doncs que anem a veure quina pinta fa. Dema… el Taj Mahal… 😉

Ens ha fet molta gracia veure tots els vostres comentaris, com podeu imaginar no els podem contestar pero dir-vos a tots que estem molt contents de sentir noticies vostres.

Un peto a tothom!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!