Acaben de liquidar Antoni Serra Ramoneda de la presidència de Caixa Catalunya, la segona entitat d’estalvis del país. I l’home, després de 21 anys al front de l’entitat, ho ha dit molt clar. Ha estat l’actual ministre socialista José Montilla (en la seva fugaç etapa presidint la Diputació de Barcelona) qui ha ordenat i orquestrat
Realment l’alcalde socialista de Barcelona s’ho hauria de fer mirar. No li surt res bé. Se li enfonsa un túnel de metro al barri del Carmel a la Generalitat, i qui rebrà la patacada serà finalment ell. Joan Clos va estar al costat del govern català, i la seva posició tova amb l’administració competent de
Llegeixo a El Punt l’entrevista que Cuyàs i Riba li han fet a l’expresident de la Generalitat: "Un bon president ha de prestigiar la institució i Maragall no ho ha fet" O bé: "Un país amb uns dirigents que fan el ridícul és un país que no es fa respectar". Després de 23 anys al
Una de freda i una de calenta. Després d’una setmaneta crispada com poques, la política catalana sembla asserenar-se. El suflé, que deia Maragall, ha començat a baixar. Curiosament, ha hagut de ser en una sessió parlamentària de la importància d’una moció de censura. La tercera moció contra un president de la Generalitat des del restabliment
Carlos Bustelo anuncia la seva dimissió com a president de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions. Aquest és aquell home que va desafiar el govern tot qualificant d’expoli el trasllat a Barcelona d’aquesta institució pública. Va enfrontar-se al ministre Montilla, va posar tot tipus d’impediments tècnics (uns suposats problemes logístics que si fossin per
La roda de premsa posterior al Consell Executiu pretén oferir la imatge d’un govern que governa, i que ho fa des de la unitat. La foto és Bargalló, Saura i Nadal. Els tres homes forts del govern després del President, que ha anul·lat tots els compromisos que tenia a l’agenda per preparar-se a fons per a
L’article d’avui (dilluns) a La Vanguardia d’Antoni Puigverd és demolidor. Parlem d’un intel·lectual el nom del qual havia sonat com a candidat a conseller de Cultura de la Generalitat maragallista. Diu: "La dichosa frase del 3% que el president Maragall pronunció en el Parlament sin responder a un objectivo gubernamental, sino, simplemente, a una inquietud
Finalment ha arribat la compareixença pública del President, després del periple uruguaià. Maragall no ha demanat disculpes ni ha rectificat. No només no ha intentat fer alguna concessió a l’oposició sinó que tot el contrari. Ha tret pit. I ha fet aquell joc típic seu d’intentar legitimar Piqué i castigar Mas menyspreant-lo. Ell sabrà, però
Maragall aterra avui (dijous) a Catalunya, després del seu viatge oficial a l’Uruguai. A veure quants dies triga a arremangar-se per afrontar la crisi de veritat. La finta que va fer a Montevideo, en les seves declaracions televisives, no ha estat admesa per l’oposició. Piqué presenta una moció de censura, Mas força un ple extraordinari
Maragall, des de Montevideo, intenta començar a fer marxa enrere per sortir de l’embolic en què s’ha ficat ell i ha ficat el seu govern i el país sencer. Fa unes declaracions a Canal 10, televisió de l’Uruguai, en què ve dir que potser no havia de dir el que va dir. Però no rectifica, no es
Avui s’han mogut coses en la ja coneguda com la crisi del tres per cent. El president del Parlament, el republicà Ernest Benach, ha fet públic un comunicat institucional en què demana disculpes a la ciutadania per la lamentable sessió a la cambra catalana de dijous passat. La primera cosa sensata que sentim dir des
El president del Congrés, el socialista Manuel Marín, ha decidit treure la poca corda que havia donat al català a la cambra. Arran d’un incident amb el diputat d’ERC Joan Tardà, el president del Congrés ha anunciat que prohibirà que s’usi qualsevol llengua que no sigui l’espanyola, amb la qual cosa fa marxa enrere en
L’argument del clamor popular (Nadal dixit) com a justificació de la relliscada parlamentària de Maragall no s’aguanta per enlloc. Ho sostenen ara a l’Àgora del 33 els periodistes convidats al debat, entre ells Manuel Cuyàs d’El Punt. Si les comissions que hauria cobrat CiU (durant 23 anys?) eren un secret a veus, per què no
L’expresident Pujol ha llegit aquesta tarda una declaració sobre la crisi política a Catalunya. Ha convocat la premsa per afirmar -amb solemnitat institucional en qualitat de "Molt Honorable"- que l’"incident que s’ha produït aquests dies és d’una extrema gravetat, precisament per la persona que l’ha provocat i pel lloc on l’ha provocat, és a dir,
No deixa de ser curiós que el parlamentari més ben parat després del ple extraordinari del Carmel sigui Josep Piqué, que avui s’ha afanyat a demanar la dimissió a Pasqual Maragall. Si el president ho sabia (parlem del famós 3% de CiU) ha de plegar, segons el líderl del PP català, perquè no ho va denunciar