Finalment ha arribat la compareixença pública del President, després del periple uruguaià. Maragall no ha demanat disculpes ni ha rectificat. No només no ha intentat fer alguna concessió a l’oposició sinó que tot el contrari. Ha tret pit. I ha fet aquell joc típic seu d’intentar legitimar Piqué i castigar Mas menyspreant-lo. Ell sabrà, però a mesura que intenta afeblir els nacionalistes dóna ales als espanyolistes de dretes, que són (no ho oblidem) els que li disputen el vot als socialistes als barris de l’àrea metropolitana.
El President sosté que la moció de censura del PP és "legítima", però la querella per calúmnies i injúries (tan simbòlica com la moció de censura perquè cap de les dues accions prosperarà) que li ha presentat avui CiU no té perdó de Déu, segons Maragall. Amb la federació nacionalista, Maragall ha estat duríssim: "El President de la Generalitat no pot estar sota amenaça de cap querella." Maragall té raó, però obvia que ha estat ell qui ha obert la caixa dels trons. A més, amb la seva aparició institucional des del Palau de la Generalitat sense cap indici d’autocrítica (a Benach ningú no li fa cas), Maragall enforteix encara més una CiU envalentonada.
L’únic positiu de l’aparició del President és que ha defensat la continuïtat del pacte tripartit i s’ha compromès a esgotar una legislatura més difícil que mai: "Tots estarem a l’alçada". A veure si és veritat, President.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!