Una de freda i una de calenta. Després d’una setmaneta crispada com poques, la política catalana sembla asserenar-se. El suflé, que deia Maragall, ha començat a baixar. Curiosament, ha hagut de ser en una sessió parlamentària de la importància d’una moció de censura. La tercera moció contra un president de la Generalitat des del restabliment democràtic. La primera que li presenten al President Maragall. Però en cap cas es podia comparar amb les que Benet i Maragall havien presentat a l’incombustible Pujol.
La moció de censura del PP, que es vota coincidint amb l’11-M, oferirà una foto poc edificant per a Piqué. Un 4 contra 1. És a dir, 120 diputats contra els 15 del PP. Artur Mas i Pasqual Maragall han visualitzat que posen pau. CiU retira la querella contra el President perquè aquest ha demanat disculpes, i ho ha fet allà on tocava: al Parlament. En política els gestos són capitals, i no és el mateix el sofà uruguaià que la tribuna d’oradors sobre la catifa vermella del Parlament. Com que Maragall ha rectificat formalment, la federació nacionalista té l’excusa perfecta per retirar l’acció judicial. Tots contents.
Però com que el mal ja està fet. Hi ha en marxa una comissió d’investigació de l’obra pública (cas Carmel inclòs) i el descrèdit de la política entre la ciutadania és ben palès. El "tots són iguals" ja ha quallat. Per molta vaselina que se li posi a la cosa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!