Acaben de liquidar Antoni Serra Ramoneda de la presidència de Caixa Catalunya, la segona entitat d’estalvis del país. I l’home, després de 21 anys al front de l’entitat, ho ha dit molt clar. Ha estat l’actual ministre socialista José Montilla (en la seva fugaç etapa presidint la Diputació de Barcelona) qui ha ordenat i orquestrat l’operació per rellevar-lo de la presidència i posar-la en mans de l’exvicepresident espanyol Narcís Serra. Don Narciso és tot un "ex". Exvicepresident de l’Estat, exministre de Defensa, exalcalde de Barcelona… És ben bé que aquest país no té remei, perquè passi el que passi acaben manant els mateixos. Ja té raó Francesc Marc-Àlvaro quan demana per Catalunya una regeneració de veritat. Ja n’hi ha prou de Narcisos Serras i de Roques Junyents. D’un i altre color polític, tant li fa.
La substitució de Serra Ramoneda és un episodi més de la preocupant monopolització de les institucions públiques o de dependència política. Que manin els mateixos arreu és el resultat de processos electorals legítims tots ells. Però del món socialista que remena les cireres al carrer Nicaragua també caldria esperar algun gest de generositat per no acabar-ho d’ofegar tot. ¿No hi ha cap més perfil socialista o proper que pugui presidir Caixa Catalunya? ¿No podien haver trobat un exdirigent més marcat políticament com Narcís Serra, que va haver de sortir com va sortir del poder estatal (amb aquell merder de l’espionatge) ell i tot els seus companys de l’últim govern de Felipe González? El nostre país certament és petit, però al pas que anem ho serà cada cop més.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!