Maragall, des de Montevideo, intenta començar a fer marxa enrere per sortir de l’embolic en què s’ha ficat ell i ha ficat el seu govern i el país sencer. Fa unes declaracions a Canal 10, televisió de l’Uruguai, en què ve dir que potser no havia de dir el que va dir. Però no rectifica, no es mou ni un mil·límetre en el fons de la seva acusació de corrupció. Mas es fa fort, i demana una rectificació formal, en tota regla. És important veure com CiU està gestionant la crisi amb una actitud molt diferent a la CiU d’abans, a la CiU que governava. Aquesta CiU indignada, dolguda entre les seves bases, treu pit i ho fa a l’estil de l’Esquerra que era a l’oposició i aspirava a tot.
És com si s’hagués produït un canvi de papers. ERC intenta posar pau perquè la legislatura no se’n vagi en orris (recordin el paperot de Bargalló dient que en Maragall diu coses que el seu govern no té per què assumir), mentre CiU s’aferra a l’honor i a la gravetat de l’acusació presidencial (pel fet d’elevar un rumor a categoria de notícia) per insistir en un escenari polític que ho canvia tot. Mas es veia quatre anys (o més) a l’oposició, i ara té un futur immediat molt més interessant per als nacionalistes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!