En la línia mateixa de la
basquització de la política catalana hi ha la conclusió final de l’article d’
Antoni Soy Unitat i fermesa publicat al seu
bloc i una versió més reduïda a l’
Avui [
pdf] d’aquest dimecres. És preferible no arribar a cap acord amb l’Estat que no pas tancar un pacte de finançament que ni tant sols assoleixi el que preveu l’Estatut. També hi coincideix, en aquesta tesi, el
catedràtic Ferran Requejo en un article publicat al setmanari
El Temps. Millor quedar-nos com estem -i visualitzar i escenificar que no ens en sortim- que hipotecar-nos per un llargíssim període de temps a canvi d’unes engrunes.
Com deia un aquest matí, deixem de pencar com rucs d’ una vegada i a viure de la subvenció home!!
Que la cosa es molt mes fàcil.
D’ acord amb aquest sistema autonòmic de finançament i a jeure, collons!!
que ens tocaràn automàticament mes diners.
Catalans no sigueu mes rucs , no treballeu!!
Clom sempre el pla B sera “tragar” juna vegada mes i arreplegar les molles que ens vulguin donar. Els politics nacionalistes, sobre tot, no haurien de “tragar” i d’una vegada plantar cara.