Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
-Des de quan té bloc i per què el va obrir?
-Vaig obrir el bloc el novembre del 2004, ara aviat farà dos anys. Vaig obrir-lo perquè considero que els que ens dediquem a la política tenim el deure de donar a conèixer què opinem de la quotidianietat, què pensem de les coses del dia a dia, com reaccionem, amb què ens emocionem, que ens rebel·la… I això, l?única manera de fer-ho és a través del bloc. També així, tenim l?oportunitat de fer arribar el nostre criteri i la nostra opinió lluny de l?esloganisme que massa sovint domina els titulars dels diaris i de la televisió. Crec, a més, que cada vegada més la ciutadania valora el saber quin és el perfil propi de la gent que els representa.
-Amb quina periodicitat l?actualitza? Quant temps li dedica a la setmana o al dia?
-L?actualitzo prou regularment, normalment diverses vegades per setmana. Intento però només actualitzar-lo quan considero que tinc alguna cosa a dir, és a dir, intento fugir de l?escriure perquè em toca fer-ho. És evident però que també cal que et marquis una disciplina perquè sinó, és molt fàcil d?anar-lo abandonant. Pel que fa al temps que hi dedico, depèn, però no gaire més que un quart d?hora o vint minuts cada vegada que m?hi poso.
-De quins temes escriu? Què trobarà el lector al seu bloc?
-Bàsicament escric de política, però també sovint de llibres, de muntanyes, de situacions quotidianes. Algunes vegades de temes més concrets, immediats. Altres de temes més de fons, obro reflexions que després potser no tanco però que en certa mesura reflexen una preocupació per un tema determinat. Per mi, el bloc és un híbrid entre un diari personal, una roda de premsa i un índex d?idees de llibres que mai no arribaràs a escriure.
-Admet comentaris dels lectors?
-Sí, des del primer dia. I a més intento respondre?ls tots o gairebé tot.,
-Quines satisfaccions n?obté? Hi veu algun risc en donar veu al lector?
-Home, en el cas dels blocs polítics ? almenys per mi – és basic que hi hagi una relació en les dues direccions i així poder contrastar els criteris i les idees. A més crec que des del moment que admets comentaris, la relació és fa més fluïda i els lectors passen a formar part del bloc. Crec que és una bona formula per escurçar la distància que massa sovint separa els que ens dediquem a la política de la gent i de fer-nos més accessibles.
-Explica tot el que vol al seu bloc o s?autocensura?
-M?autocensuro. Explico molt poques coses de l?esfera privada, per exemple. Però políticament també he de fer l?esforç sovint de no escriure en calent tot allò que em passa pel cap. No puc deixar de pensar que el que jo pugui dir implica, en part, a la força política que represento i , és clar, això té unes servituds. Tot i així no he escrit mai res del que no n?estigués convençut.
-Com veu la bloquesfera política de parla catalana?
-La veig molt animada, tant per part dels que ens dediquem professionalment a la política com per part d?aquells que, sense dedicar-s?hi fan servir els blocs per fer sentir la seva veu. No obstant això entenc els blocs com un exercici personal, de sinceritat, i per tant, els blocs fets per gabinets de premsa de candidats o de càrrecs institucionals no acaben funcionant i perverteixen la mateixa idea de bloc. El cas del bloc del President Maragall n?és un exemple.
-Si disposés de més temps per al seu bloc, què hi faria que ara no pot fer?
-Hi introduiria enllaços, imatges, poliria més els textos,…
-Recomani?m cinc blocs d?altres polítics.
-Mira, et recomano el d?en Xavier Tomàs [bloc], el d?en Carles Campuzano [bloc], el de l?Ignasi Guardans [bloc], el d?en Jordi Xuclà [bloc] i el de la Carme-Laura Gil [bloc]. Tots són convergents, però amb matisos, temes i estils prou diversos i interessants. A més, sé que són realment personals.
[Amb aquesta, acaba una sèrie d’entrevistes als blocaires que he considerat més interessants dels partits amb representació parlamentària, així com als responsables de les pàgines web de cada formació política]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!