Festa, lluita i catalogació

Amb la Unió Europea anem a més… explotació i misèria!!

La fi de la jornada de 40 hores: Toc de mort als guanys del moviment
obrer del darrer segle. Els governs europeus i les patronals que els
dirigeixen fan front la crisi avançant i generalitzant encara més la
misèria.

El passat dilluns 9 de Juny de 2008, romandrà en la història dels i de
les treballadores dels estats membres de la UE, com un dels dies més
negres pel que fa a la “defensa” dels nostres drets i guanys històrics.

Eixe dia, els i les ministres de treball dels estats membres de la Unió
Europea, a proposta de la presidència de torn, i a iniciativa del Regne
Unit (dirigit encara pels laboristes, aliats del
Psc-Pspv-Psib-PsF-PsoE), van aprovar la major barbaritat legal, des de
la fi de la II Guerra Mundial, contra els drets i dignitat dels i de
les treballadores: l’augment de la setmana laboral de les 48 actuals
fins a les 65 hores.
Ara, els 27 hauran d’aprovar-la definitivament, al Parlament Europeu,
que té “poder” de decisió en aquesta matèria. En aquesta primera volta,
la majoria dels ministres han reclamat la supressió de totes les
excepcions a la jornada laboral de 48 hores setmanales com a màxim,
vigent actualment a tota la UE, en un termini de 3 anys.

La proposta aprovada, formulada per Eslovènia (estat que presideix la
UE aquest 1r semestre de 2008), ve marcada i dirigida tàcitament pels
estats favorables a la màxima flexibilització laboral, encapçalats pel
Regne Unit. En aquest estat, la legislació laboral permet que el o la
treballadora i l’empresari negocïin, al marge del conveni, de forma
individual, i sense cap protecció, l’ampliació de la jornada legal de
48 hores (límit actual per a tots els estats de la UE) fins les 60
hores.

Els estats neofeixistes italià, de Silvio Berlusconi, i francès, del
Sarko, totalment d’acord amb la Directiva, havien pactat amb el
“laborista” Gordon Brown (amic de Zapatero i altres socialistes de
pro), donar-li suport en una altra directiva, han aconseguit pressionar
per tal d’aconseguir aquest acord. Tal i com ja van fer fa unes
setmanes amb la Directiva nazi anti-immigració (que per als i les
poques que encara no ho sapiguéssiu, converteix la migració en delicte
penal, les persones nouvingudes deteses “sense papers” podran ser
empresonats fins a 18 mesos, pel “delicte” d’haver fugit de la misèria
i/o una mort segura… o fins i tot, es podrà engarjolar i expulsar als
i les joves menors d’edat no “regularitzats”)

Els estats belga, l’espanyol, Grècia i Hongria, o fins i tot, el
“comunista” Xipre, no s’hi han oposat, mostrant el seu “desacord” amb
una abstenció covarda i vergonyosa. Limitant-se a presentar una
declaració conjunta en la qual “demanen” a l’Eurocambra que “millori”
la norma durant la seva tramitació posterior. També han presentat
“reserves” Portugal i Malta.

Pel que fa al nostre país, els primers a parlar-hi amb gran joia i
entusiasme, han estat els de /Foment del Treball/, posicionant-se
obertament i de forma descarada a favor d’aquesta salvatjada. Altres
confederacions patronals d’arreu dels Països Catalans ja s’hi han
mostrat a favor.

Però en què consisteix aquest bàrbar atemptat?

Els 27 han aprovat una Directiva (text legal d’obligat compliment per
part de tots els estats membres de la UE) que fixa definitivament que,
com a regla general, la setmana laboral sigui de 48 hores. Ara bé, quan
el/la treballador/a i l’empresari ho acordin, es podrà allargar fins a
17 hores més. És a dir, fins a les 65 hores (com feien els nostres
avis) Així, estarà permès treballar fins a 60 hores setmanals,
calculades com a mitjana durant un període de tres mesos. En el cas de
les guàrdies mèdiques i sanitàries en general, aquesta jornada setmanal
podrà allargar-se fins les 65 hores esmentades.

Els Estats membres podran modificar la seva legislació i permetre que
els i les treballadores arribin a acords individuls amb el seus
empresaris sobre la duració de la jornada, fins un màxim de 60 horas
setmanals en casos generals, i fins les 65 hores a la sanitat, per
exemple. Aquest temps es computa com promig durant tres mesos, el que
significa que les jornades podran arribar fins les 78 hores.

Aquest consentiment del treballador a l’empresari s’haurà d’acordar per
escrit i, en teoria, de forma voluntària. Sense pressions, i sense
forçar al o a la treballadora a firmar-lo, sota amenaces
d’acomiadament, per exemple… Tot això, sempre en la teoria. Qui
s’enrecorda de les promeses davant la Reforma Laboral del PsoE, quan
deien que així baixaria la precarietat laboral?. Feta la llei feta la
trampa.

Aquest acord, continuem, no podrà durar més de dotze mesos, tot i que
serà renovable, i teòricament no es podrà signar abans de les primeres
quatre setmanes de treball. Per altra banda, els i les treballadores
que pateixin contractes temporals de menys de 10 setmanes, queden fora
de la normativa i no tindran “cap limitació” d’hores laborals.

Pel que fa als i les metgesses (i potser també a la resta del personal
sanitari), la directiva contempla que les hores en les que dormin en
l´hospital durant les seves guàrdies, seguin comptabilitzades com temps
de descans.

I finalment, s’escanya el coll als i a les precàries. Un cop quedi
aprovada aquesta Directiva, els i les treballadores de les ETT, perdran
els pocs i minços drets que tenien. Així doncs, romandran fins a quatre
mesos sense ésser considerats assalariats/es, és a dir, sense la més
mínima protecció, ni posibilitat d´exigir el cumpliment de cap llei
laboral. Aquesta mesura, potser acabi sent la més terrible de totes
arreu dels Països Catalans, doncs si l’estat espanyol és l’estat amb
major índex de precarietat laboral de tota la UE, els Països Catalans,
com sempre ens hi trobem a la cua de l’estat. Per tant, més precarietat
i moltíssima major desprotecció… que atacarà directament el jovent,
les dones i els i les treballadores nouvingudes.

Quines raons té?

De cara a la galeria, el manteniment i assegurament de la
competitivitat de les empreses europees (les transnacionals) és el
principal argument per haver-hi aprovat aquesta Directiva. Però en no
gaire temps, davant el creixement de les desigualtats socioeconòmiques
entre els diversos estats (entre les seves classes dirigents millor
dit), els estats que s’han abstés, passaran a la càrrega, posant en
pràctica aquesta mesura, inicialment “rebutjada”.

La possibilitat d’ampliar la jornada laboral, possibilita que la
patronal tingui via lliure per rebaixar els nostres drets i condicions
salarials. Així, i en el marc d’una crisi com la que estem començant a
patir, amb les seves conseqüències directes, d’augment de l’atur i
tancament de gran nombre de petites i mitjanes empreses, i d’amenaces
de deslocalitzacions per part de les grans multinacionals, la patronal
tindrà via lliure per guanyar més a canvi de molt menys. Entre d’altres
coses, perque per exemple, una figura insolidària com són les hores
extres (pagades, encara que no sempre, a un preu superior que les hores
ordinàries), però que gràcies a d’elles la majoria de la classe
treballadora del nostre país provava d’arribar a la fi de mes (donats
els miserables i insultants salaris bases), serà inassumible per
ningú… amb la reducció lògica dels ingressos. Altre exemple, serà el
retard en l’edat de jubilació que estan preparant el govern del PsoE,
CCOO, UGT i les patronals a l’estat espanyol.

En definitiva, aquesta nova Directiva, no és res més que la mostra
final dels intents desesperats dels “amos” dels estats membres de la
UE, per mantenir i provar d’augmentar els seus beneficis a costa de les
nostres vides… Els més rics, cada vegada més rics, els i les més
pobres i precaritzats, cada vegada més miserables.

Amb tot plegat, tot està ja donat i debatut, i a ningú li pot quedar ca
pdubte que serà aprovada al Parlament Europeu. I davant això què fa el
màxim representant en la matèria del govern “socialista” espanyol?
Doncs el ministre espanyol, Celestino Corbacho (ex-alcalde de
l’Hospitalet de Llobregat), es va limitar a recordar a la resta de
ministres que l’any vinent hi ha eleccions, i moltes treballadores i
treballadors “haurem” de votar!! Aquesta és la nostra única sortida a
tot plegat? Poder votar cada x anys?

La ministra eslovena, Marjeta Cotman, va dir que aquesta Directiva
“ofereix protecció pels i per les treballadores, així com flexibilitat
en l’ordenació del temps de treball”. Aquesta “flexibilitat” de la que
parlava aquesta “bona” senyora, podria veure’s senzillament així: Si
treballem de dilluns a divendres, caldrà fotres l’existència amb 13
hores diàries de treball; si treballéssim els dissabates n’hauriem de
fer 10,8; i més de 9, si també penquéssim els diumenges. És a dir, els
i les treballadores tornarem a estar (tal i com des de la COS portem
explicant i denunciant públicament des de fa uns quants anys) com a
finals del segle XIX.

Aquesta iniciativa, a més de ser un atemptat mortal contra la conquesta
històrica de la jornada de les 40 hores per part del moviment obrer, ho
és també contra els més bàsics drets humans i democràtics (amb els que
tant es plenen la boca els mateixos ministres). Amb aquesta nova
Directiva, s’esborra la més mínima possibilitat de poder tenir una vida
mínimament digna, doncs ja no tindrem ni un minut material per poder
gaudir d’una mica d’esbarjo, ja no podrem dedicar temps a la nostra
formació i creixement personal, no podrem dedicar temps a les nostres
famílies i relacions. És a dir, deixem de ser persones (més o menys
explotades), per a ser autèntiques màquines.

No encaixa perfectament tot plegat, amb els esquemes marcats per
exemple pel Pla Bolonya i el seu Espai Europeu d’Ensenyament Superior?
O amb l’antiga Directiva Bolkenstein? Ara més que mai, queda clar que
els i les treballadores, i els nostres fills i filles, ja no tindran,
ni tindrem, dret a una educació mínimament de qualitat (moltíssim menys
de forma gratuïta o en català)

O quan ens parlin de la “conciliació de la vida familiar i laboral”,
com ens ho farem? Amb eixes jornades infinites? Com podrem assistir els
nostres fills i filles, per exemple, si no tenim escoles bressola
públiques, ni moltíssim menys obertes les 24h del dia?

Com es pot veure, l’abast glogal d’aquesta mesura és veritablement devastador

Per a la Coordinadora Obrera Sindical – COS, ara més que mai ens toca lluitar:

– Lluitar per conservar i aplicar veritablement, la jornada de 40
hores, i avançar envers jornades laborals de 35 i 30 hores, per
garantir la plena ocupació i la precarietat zero.

– Lluitar per unir les nostres veus, unir la nostra lluita i unir les
nostres respostes, per fer la major força possible davant aquestes
misèries. Cap treballador/a pot restar-hi fora d’aquesta unitat, doncs
totes i tots ens ho juguem tot.

– Lluitar per un veritable Marc Sociolaboral i Socioeconòmic Nacional
dels Països Catalans, al nord i al sud de l’Albera, perque els i les
treballadores d’aquest país siguem l’únic garant de protecció i
projecció dels nostres drets i dignitat per a tot el nostre poble, i
per a totes les treballadores, treballadors i pobles de la UE.

– Lluitar per l’enfortiment de la transgressió i la desobediència, per
garantir-nos el descans, l’esbarjo i la formació, com a drets
inalienables per construir persones dignes i lliures, no màquines.

– Lluitar per la lluita unitària i coordinada de totes les
treballadores i treballadors de tota la UE, per poder garantir així els
nostres drets i millores socials, fer-les créixer i exportar-les arreu
del món, perquè també en puguin gaudir totes les treballadores i
treballadors explotats de tots els països del món.

Països Catalans – 10 de Juny de 2008

Coordinadora Obrera Sindical – COS

Sindicat per l’Alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans


—

Coordinadora Obrera Sindical
http://www.sindicat-cos.org/

sindicat per a l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!