ROCKVIU

O.M.D., sala Apolo (Barcelona), 15 de juny de 2011

Va passar el 23 de juny de 1984 a les fonts de Montjuïc:

“Després d’haver pixat jo unes 50 o 60 vegades van sortir els herois de la nit. Andy McCluskey era el cap dels músics, incitant contínuament al públic al ball, movent-se per tot l’escenari amb una harmoniosa veu i la seva tota presència en l’estrat. Paul Humphreys va mantenir una actitud més reservada darrera els seus teclats i cantant un parell de temes el solet. …/… Van tocar el seu repertori habitual recalant en el seus principals èxits (“Souvenirs”, “Enola Gay”, “Locomotion”, “Joan of Arc” parts 1 i 2, “Electricity”). Les peces menors eren també ben rebudes i ballares pel personal. Tot molt bé i molt begut, llàstima del que se li va ocòrrer llençar una ampolla de xampany barato al teclista. Al final tenien que haver tocat Los Burros, però el pet era ja masa fort i jo me’n vaig anar a passejar-lo.” Fanzine Voll-Ker 002, estiu de 1984.

Han passat 27  anys d’aquesta crònica que vaig escriure al fanzine VollKer i gairebé sense retocs, només eliminant alguns detalls (no era Sant Joan, no van caure ampolles de xampany —aleshores no se li deia cava—, no portava un pet monumental i després no tocaven Los Burros), podria aplicar-la al concert d’ahir dels O.M.D. I sí, m’ho vaig tornar a passar com un nen veient-los de nou en directe.

I no tinc fotos per fer una retrospectiva. Aquell dia només feia vint dies que havia disparat la primera foto i no era qüestió de posar la càmera de la família en perill en un concert multitudinàriament alcohòlic.

El set list (il·legible) d’O.M.D.

Tweet