ROCKVIU

Shakira, Palau Sant Jordi (Barcelona), 24 de novembre de 2010

Crònica publicada als diaris El Punt / Avui en data 26 de novembre de 2010

BAIXES PASSIONS

Xavier Mercadé

Motos, banys en la via
pública, videoclips, multes, presumptes festejos futbolístics, residències,
bombolles de cava i tota mena de rumorologia diversa. No es pot queixar Shakira
de la seva presència mediàtica amb notícies extramusicals i més properes a la
premsa de coloraines que no pas a la seva activitat artística. Però tampoc cal
enganyar-nos, Sale el sol,
possiblement sigui un dels  discos
més fluixos i sobreproduïts de la colombiana i no sembla que Shakira vulgui
defensar-lo amb dents i ungles: en el repertori que va interpretar dimecres al
Sant Jordi durant gairebé dues hores només va incloure cinc cançons d’aquest
nou treball.

El concert va ser un seguit de grans hits infalibles de radiofòrmula
amb un desgast físic constant i acompanyada per una més que competent banda de
músics mercenaris. Shakira sap treure el profit a cada centímetre del seu petit
cos apel·lant a les baixes passions i posant d’acord en cada cop de maluc a
adults, adolescents i infants de tota mena, sexe i condició en un dels casos
d’empatia generacional més evidents que es pot trobar en un concert. Amb una
flexibilitat garirebé impossible, Shakira va saber vendre perfectament l’estereotip
de dona feta a si mateixa, segura i orgullosa dels seus orígens: no només va
recordar la ciutat colombiana Barranquilla on va nèixer sinò que també es va
dirigir durant tota la nit al públic en un sorprenentment fluïd català fent els
honors al seu cognom matern (Ripoll), reconeixent-se com “una catalana més” i
llençant visques a Catalunya i reafirmat-se dient “tinc sang catalana i estic gravant aquest xou
perquè la meva mare el pugui veure”.

El set list de Shakira a vull llegir la resta de l’article