Amb el cabell esvalotat i les mitges de colors!
Presentació Especial Ie-Ié català de la revista Enderrock, sala Jazzroom (Barcelona), 17 de febrer de 2010
Molt sovint a l’Enderrock ens dona per ficar-nos en un fregats dels quals moltes vegades encara no sé ni com hi entrem ni molt menys com hi sortim. Però al final el resultat sempre fa goig. Jo mateix em vaig pixar de riure fa uns mesos quan a la reunió mensual que fem per concretar continguts es va decidir dedicar tot un número al ie-ié català dels seixanta amb grups com Els 2+1, Els 3 Tambors, Els 4 de la Torre, Els 5 Xics…
Però un cop vistos el resultats me’n adono que la feinada ha valgut la pena, que tantes hores d’esforços, de rastrejar pistes que semblaven impossibles, de mirar i regirar tota menta d’arxius per trobar les imatges més inèdites i impactants d’aquells anys perduts, tenen com a resultat un número per mirar, llegir, rellegir, contrastar i guardar-lo com un tresor.
Ahir en vam fer la presentació en públic en un guateque a la sala Jazzromm (l’antiga La Cova del Drac) i allà hi vam veure a:
—Eurogrup, la banda més underground de la època, coneguda pel seu hit subterrani “Què passa amb el duros” es van retrobar per la ocasió (encara que sente tocar)
—Núria Feliu vareconèixer que fa cinc anys que no canta ni a la dutxa però que per l’Enderrock fa el que calgui
—Lita Torelló que també va confessar portar molts més anys sense cantar ni a la dutxa ni a fora d’ella…
—Maria Cinta, l’ex nena ie-iè que va rememorar el clàssic “El llimoner”
*El títol del post l’he mangat descaradament de l’Eli Poc-Moderna
