Una campanya marcada per la crisi. Esperem que n’haguem après!
Ja som de campanya electoral de nou. Una campanya que arriba, com va passar a les eleccions catalanes, massa tard. Massa tard perquè ja fa prop de sis mesos que a Espanya hi ha un president i un govern desconcertats i superats pels esdeveniments i una oposició que va adoptar com a táctica electoral el silenci propositiu. Mestrestant l’Estat espanyol ha estat una barca a la deriva enmig d’un temporal, com en el seu moment ho va ser la Catalunya de Montilla.
Quan la mar és plana qualsevol capità por dur una nau, però quan la mar està picada la perícia, experiència i coneixements de qui porta la nau esdevenen la garantia d’arribar a bon port.
Ara que tornem a estar en campanya seria bo recordar-ho, i no només escoltar i veure els discursos buits d’aquells que quan arriben les eleccions tornen a parlar català i a exercir de catalans, a dir aquí, el contrari del que defensen allà. A negar els fruits de la seva gestió, per nefastos resultats que ens hagin portat.
La crisi ens ha delibitat econòmicament, socialment i moralment però ens hauria de desvetllar. Ens hauria de servir per recuperar els valors (el valor de l’esforç, del treball, de la paraula donada), ens hauria de servir per saber veure que per ser un bon capità cal quelcom més que somriures buits de pasta de dents cada quatre anys. Ens hauria de servir per ser més autoexigents i alhora exigents amb els ens quan veien bufar el vent i els núvols negres de la tempesta no van dur la nau a port, ni van avisar la tripulació, ni preparar la nau.
Que sigui una campanya ‘marcada per la crisi’ -com no es cansen de dir els mitjans- no té perquè dolent si vol dir que hem après algunes d’aquestes lliçons.