El bloc d'en Roc Fernàndez

Des del punt de vista econòmic el 2008 comença malament. D’una banda l’increment de l’atur en 5’2% al conjunt de l’Estat i Catalunya com una de les zones on ha crescut més l’atur. Aquesta mala notícia ve acompayada de la de la inflació, l’IPC inetranual arriba al 4’3%, principalment arrossegat per l’escalada de la benzina, però també d’aliments bàsics com la llet o el pa. O el recent anunci de l’empresa NISSAN d’acomiadar 450 treballadors, han fet d’aquesta entrada d’any la pitjor dels darerrs temps des del punt de vista econòmic.

Per si fora prou, amb algunes infrastructures no es compleix aquella dita d’any nou vida nova, i Rodalies segueix amb la tònica habitual. Els dos primers laborables de l’any, dues avaries i de nou caos.

Tot això, pronostica un any dolent des del punt de vista econòmic, que contrasta amb la Catalunya optimista que ens piten des de l’establisment socialista. Però si l’economia no tira, i al país segueixen sense funcionar elements bàsics com els trens, com podrem fer front asituació econòmica més complicada? I com pagarem les polítiques de promesa de xecs d’en Zapatero?.

També caldrà veure com acaben els sous, perquè si no s’equiparen els sous a la inflació, el que està clar és que hi haurà una reducció del consum que podria accentuar més la crisi. Vaja que potser ens toca començar a estrenyer el cinturó. I alhora demanar eficàcia, perquè una cosa és tirar els calés en època d’abundància i l’altra és fer-ho amb vaques magres.