El meu poble i jo
Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.
Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.
Una tal lliçó
hem hagut d’entendre
el meu poble i jo.
La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.
Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.
Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.
Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.
A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.
Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.
Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.
Salvador Espriu (1968)
Sempre potent Espriu. Temps d’esperances. Temps de sacrificis. Ara, impotència i silencis banals. Els silencis en el temps de l’Espriu ho eren tot menys banals. Ara, el meu poble i jo ens esmicolem lentament, enmitg la cridòria idiotitzant de bords i lladres. Els sabres llueixen diferent, i no podem cuidar tots sols, la casa del pare.
salvador espriu TVE3! GIRONA!