Debat amb acord sobre finançament.
Acaba el Debat de Política General amb un cert put d’eufòria, una síndrome similar a la del 30 de setembre amb l’aprovació inicial de l’Estatut. Com aleshores les negociacions han estat fins a darrera hora. I un estira i arronsa sobre si posar o no xifres, sobre la terminologia de l’acord… Com el 30 de setembre el que té de positiu -i amb això CiU en té un especial mèrit perquè està a l’oposició- és la capacitat dels partits catalans de fer un front comú. Lluny del que feien i haurien fet molts dels que ara ens reclamen unitat.
Ara tenim de nou una proposta catalana sobre el finançament, com al seu dia vam tenir una proposta catalana sobre l’Estatut i el marc jurídico-polític que volíem.
El perill com aleshores és que la negociació passa a Madrid, on com va passar amb l’Estatut ens poden fer una nova rebaixa. També hi ha un altre perill, que ara el responsable de dur a terme l’acord aprovat pel Parlament és el soci català del que ha d’afluixar la mosca. I no crec que el soci català vulgui deixar malament la casa matriu.
Així i tot avui és un dia per estar contents del fet que encara hi hagi capacitat d’entesa amb temes importants pel país.
Aquí pots seguir tot el que ha donat de sí el Debat de Política General al Parlament.