Joan Ridao ha passat aquest matí pel programa de Josep Cuní i ha tingut ocasió d’explicar-se sobre algunes qüestions. En primer lloc, ha publicat la seva tesi, un llibre que desacredita tot el soroll que s’ha volgut fer en dir que el tripartit era inviable i problemàtic per se com a coalició. La política catalana d’aquests darrers anys ha estat feta per coalicions, entre elles CDC i Unió. I això també aporta llum sobre la naturalesa plural del nostre panorama polític. On altres han de triar entre PP i PSOE, aquí el ventall és molt més ampli, i ens n’hem de congratular. Ridao també ha estat preguntat sobre les seves declaracions, tretes de context i sobredimensionades un cop més per part d’aquells a qui interessa muntar l’enèsim escàndol i parlar de desqualificacions entre dirigents d’ERC. Joan Ridao és una persona calmada, amb una gran capacitat comunicativa, amb les idees molt clares i ben estructurades. El dia que hàgim de fer una constitució per a un Estat propi m’agradaria que se n’encarregués. També ha caigut bé el conseller de Cultura i Mitjans Joan Manel
Tresserras. L’altre dia veia l’opinió positiva que en tenia Isabel
Clara Simó al vídeo d’E-notícies i altres blocaires també es mostren esperançats sobre la seva actuació.
I Ernest Maragall continua essent qüestionat. També ho podeu llegir a Tribuna Catalana, que igualment es fa ressò de la projecció exterior de la cultura catalana amb el nou Govern. Jordi Sànchez s’ocupa de Montilla a El Periódico. Jo diria que el pols entre PSC i ERC es va encaminant. I el soroll que aquesta setmana demanava en Jordi Cabré potser sortirà més de l’oposició que no pas del Govern.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El castellà a Catalunya és un idioma més com el portugués, el italià, el francés o l’anglés.
L’única forma de fer justicia contra l’imposició del castellà a Catalunya i intent de substitució per part dels governs de Madrid durant molts anys.