Bipartidisme per espanyolitzar-nos
Sóc dels massoques que em vaig empassar els dos cara a cara entre Rajoy i Zapatero. La meva sensació dels dos és d’un pim, pam pum en que no hi hagut n una sola idea fresca per cap d eles dues parts. A més s’han embarrancat en els mateixos temes de sempre: ETA, el model lingüístic, el model territorial…
Molt preocupant i ofensives les paraules de Rajoy respecte Catalunya. Lo de la multeta de l’API de Vilanova va ser brutal, en aquell moment estava revisant el correu de 10 cartes: 9 en castellà d’empreses amb seu a Catalunya. Per no parlar de la trucada de l’altre dia de telefònica que vaig haver de fer una lliçó pedagògica a una persona sobre on trucava. I mentres els del PP ens expliquen lo amenaçat que està el castellà!. Que m’expliquin a on.
Però si l’atac del PP va ser patètic, la fredor i la inseguretat de Zapatero en respondre aquests atacs és quasi més perocupant que els atacs en si. Era com si estigués d’acord i només volgués esquivar l’embestida!!!. Qualsevol persona que visqui aquí ens hauria defensat millor!.
Aquest cara a cara ha posat de manifest que per uns i altres, Catalunya és municició i prou. El debat en si és una falta de respecte vers la pròpia realitat política de Catalunya on hi ha 5 partits i no dos. Però exeplifica perfectament la voluntat d’uns i altres per bipolaritzar i “normalitzar” el mapa polític a Catalunya, Euskadi i Gal·lícia on hi ha altres realitats.
Aquest cara a cara reafirma que tant el PSC, com el PP Català han enfocat les seves campanyes els uns contra els altres i espanyolitzant les eleccions.
Aquest cara a cara només té una virtut. Com és que es pot fer un cara a cara Zapareto-Rajoy a les eleccions a corts generals. I no un Mas-Montilla a les catalanes?.
Creus que en Rajoy i en Zapatero són tan diferents respecte del nostre país? Segurament pensen de manera molt semblant en els temes del català a l’educació, el que passa és que un ho diu i l’altre no. Encara tenim sort perquè aquí es pot trencar el bipartidisme, especialment aquest inventat pels espanyols, que tant recorda els liberals i conservadors de la Restauració, però allà on no hi ha opció és a Espanya.
El bipartidisme ha convertit Catalunya en transparent.
Un desastre. Espero que ERC comenci a trobar el rumb. Encara que sigui a cop de catàstrofe.
Anem a ballar tots el Chiqui-Chiqui: Perrea, perrea!..el brikindans..el crusaito..el maikeljanson..el robocop.!!Lo baila Carod y también el puigcercòs!