El camí de la llibertat
Sento molta gent reclamar la independència, però malauradament en sento poca que estigui pensant en que volem ser i com volem ser l?endemà. Potser per això em va agradar la xerrada del Conseller Homs del passat 26 d?abril al Casino de Caldes. No va ser el discurs abrandat del jo més que tu, perquè ho vull per ja. No va ser un discurs per agradar, va ser un discurs per reflexionar i adonar-se del munt de feina que tenim davant tots plegats.
Homs va descriure una ruta, un camí no exempt de perills i amenaces però que descriuen un camí cap ala llibertat com a mínim pensant en que ens cal per fer el viatge i que ens caldrà quan estiguem emancipats.
Perquè un Catalunya amb estat propi de debò ha de repensar moltes coses:
– Estructures d?estat: Quina administració tributària volem?. Podem decidir una administració tributària nova que busqui el incentiu a l?economia productiva i que entengui la contribució comuna ajuda a dotar-nos d?un país millor en infraestructures i serveis i amb una voluntat redistributiva. Haurem de crear les nostres agències reguladores, el nostre poder judicial, o la nostres estructura exterior.
– Caldrà fer un anàlisi econòmic de quants diners ens calen per fer funcionar el nou estat, i qui ens els deixa al principi?, quin repartiment fem amb l?estat espanyol dels actius i passius?, com gestionem els aprovisionaments de llum, aigua, combustibles fòssils,xarxes telemàtiques…?
– Caldrà pensar en coses que no hem pensat mai, quins són els nostres aliats al món?, Qui model de seguretat? Com traiem profit de la nostra posició geoestratègica, Quina estructura de seguretat interna i externa ens hem de dotar?.
– Pensar bé els processos: com passes d?una situació a una altra. Quines successió de normes hem de disposar (codi penal, codi mercantil…), com s?accedeix a la Unió Europa, ONU, OMS, UNESCO i els organismes internacionals. Quins tractats i acords subscribim?…