El bloc d'en Roc Fernàndez

Hem passat de l’oasi català al femer en un temps rècord. I penso que o abans devíem ser molt babaus o ara de cop som massa llestos! No vull dir que hi hagi gent que faci coses mal fetes, en política i fora d’ella. La vida està plena de gent de tota mena arreu. Però des del meu punt de vista és molt curiós i sorprenent que ara esclatin casos dia sí i dia també. I digueu-me malpensat, segurament ho sóc, però no em crec que només sigui fruit de la conjuntura. Hi ha una pregunta que em faig constantment i per la que no tinc resposta clara. A qui convé tot això? A qui li interessa convertir l’oasi català en un fangar?.

No tinc la resposta però potser si algunes idees que he anat pensant i que m’agradaria apuntar:

– És fàcil pensar que tot el degoteig de casos de corrupció i espionatge tenen a veure amb el moment polític que vivim, i en un moment en què el país majoritàriament ha decidit fer un pas irreversible. Sobretot quan el desencadenant de molts d’aquests caos sorgeix de mitjans de comunicació que tenen una croada oberta contra el procés.

– El fet que els partits unionistes (PP, PSOE i C’s) tinguin un pes menor en els sistema polític català pot ser un motiu per intentar canviar el sistema? Com que no puc guanyar amb aquest mapa intento canviar de mapa.

– Em sobta que un cas com el de Bárcenas que té una implicació molt greu i de 22 milions d’euros quedi tapat per altres que podríem dir menys greus. Hem pogut veure alcaldes detinguts i el Sr. Bárcenas esquiant al Canadà en un mateix telenotícies.

Està bé fer net, purgar… diguem-li com vulgueu, sempre i quan a partir d’això en sorgeixi una democràcia més sana, més forta i una política més propera i vocacional. Ara bé, alguns discursos que sento persegueixen això o el que busquen és cansar, esgotar i desmobilitzar un poble intentant fer-li perdre la fe en els seus representants i l’esperança en un futur en llibertat. A risc fins i tot que qui s’emporti el “gato a l’agua” –mai millor dit- sigui un populisme de solució fàcil que tant de mal ha fet en altres països com Alemanya, Itàlia, Rússia o Àustria. Un populisme que al final enlloc de corregir i solucionar algunes de les mancances que havia de resoldre, ha dut problemes pitjors.