última ronda

r.mirabete

CAUSERIE

Deixa un comentari

Vous êtes un beau ciel d’automne, clair et rose!
Mais la tristesse en moi monte comme la mer,
Et laisse, en refluant, sur ma lèvre morose
Le souvenir cuisant de son limon amer.

— Ta main se glisse en vain sur mon sein qui se pâme;
Ce qu’elle cherche, amie, est un lieu saccagé
Par la griffe et la dent féroce de la femme.
Ne cherchez plus mon coeur; les bêtes l’ont mangé.

Mon coeur est un palais flétri par la cohue;
On s’y soûle, on s’y tue, on s’y prend aux cheveux!
— Un parfum nage autour de votre gorge nue!…

Ô Beauté, dur fléau des âmes, tu le veux!
Avec tes yeux de feu, brillants comme des fêtes,
Calcine ces lambeaux qu’ont épargnés les bêtes!

— Charles Baudelaire, Fleurs du mal

————————

 
Sou un bonic cel de tardor, clarós i rosa!
Però s’alça en mi la pena com una mar s’arbora,
i em deixa, en el reflux, als llavis apagats,
el record molt picant de la llimona amarga.

-Llisca la teva mà sobre el meu pit, que s’extasia;
allò que hi busca, amiga,  és un lloc devastat
per l’urpa i per la dent ferotge d’una dona.
No hi busquis més el cor; les bèsties l’han menjat.

El cor m’és un palau que ha maculat la turba;
s’hi maten, s’hi emborratxen, s’estiren els cabells!
-Neda un perfum entorn la vostra gorja nua…!

Flagell roí de l’ànima, Bellesa, si així ho vols,
amb aquests ulls de foc, brillants com una festa,
calcina els pellingots que no han volgut les feres!

(traducció de Jordi Llovet)

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris el 4 de maig de 2012 per ricard99

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.