SAMFAINA VALLESANA

A Líbia no es podia permetre l’actitud excessivament agressiva del dictador en el conflicte armat amb una part de la població. Calia ajudar-los. Es va fer amb un resultat de 80.000 persones mortes i una situació d’inestabilitat encara latent. Això sí, després de l’experiència d’Iraq totes les víctimes eren de la zona del conflicte i el subministrament de petroli en direcció a occident no va patir una interrupció tan severa.

El règim de Síria, un país del qual no se’n parlava, va entrar en una situació d’inestabilitat arran d’un cicle de fets sospitosos: manifestacions, franctiradors, escaramusses armades i finalment enfrontaments directes entre les forces del règim i els opositors.

Ara, després de tres anys i 100.000 persones mortes, se’ns diu que no es pot tolerar la utilització de gasos emprats per no se sap qui (no s’ha demostrat res), després que el president Obama anunciés als quatre vents que un fet així seria el condicionant per intervenir en aquest país.

Òbviament els governs dels països més “sensibles” al fets són els que tenen més interessos estratègics, financers i energètics relacionats amb la zona: EUA, Anglaterra i França. I una vegada més la solució que proposen no és el raonament diplomàtic i la força del bloqueig econòmic, sinó la intervenció militar a distància.

Obama, Cameron, Hollande, no ens vingueu amb més subterfugis, no ens feu còmplices d’una nova confrontació occidental contra l’Orient Mitjà, els vostres interessos no són els nostres. Les víctimes no les comptareu a casa vostra, però són una part inestimable de la nostra col·lectivitat humana.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!