Lampedusa i les vergonyes de la UE

Lampedusa, un cop més, posa en evidència allò que tothom veu (o hauria de veure): que ‘el rei va despullat’. Vergonya.

Ahir es van reunir els Ministres d’Interior de la UE, i avui el Parlament Europeu té previst votar una resolució en relació a la darrera (fins avui) de les tragèdies que de manera regular tenen Lampedusa com a escenari: la fugida de Síria. Vergonya.

De nou escoltem laments i condemnes, oferim mostres de condol, i fem minuts de silenci. Vergonya.

La UE, en una nova mostra d’hipocresia, plora la pèrdua de vides humanes a les seves costes ignorant motius, causes i responsabilitats. Pitjor encara, els mateixos que avui organitzen cerimònies amb espelmes en senyal de dol per la pèrdua de vides humanes (el PPE), aprovaven fa pocs dies lleis que penalitzen, no només els immigrants, sinó a qui gosi ajudar-los, fins i tot rescatant-los del mar. Vergonya.

La retòrica dels ministres i d’alguns grups polítics no aconsegueix amagar la realitat: les actuals majories governamentals fa anys que aposten per una Europa fortalesa, per dificultar les vies legals d’entrada de persones, per penalitzar, i fins i tot criminalitzar, les persones demandants d’asil, o simplement immigrants. Mentre els ulls d’alguns ministres aboquen llàgrimes de cocodril, les seves mans signen lleis i decrets que condemnen a presó, o directament a mort, milers de persones. Vergonya.

Ahir els Ministres havien de concretar mesures concretes per millorar els sistemes de rescat al mar. El PE i el Consell, en tant que colegisladors, estan en fase de revisar les normes sobre la vigilància de les fronteres marítimes. Els governs de la UE, una vegada i una altra, han deixat clar el seu dogma: no hi ha recursos. ‘Lamentem molt el que ha succeït, és una tragèdia’ diuen ‘però tenim altres prioritats’. No és una cita explícita, però és el que se’n deriva de les conclusions del Consell. Vergonya.

Per moltes llàgrimes que vessem, no podem oblidar les moltes responsabilitats que com a països de la UE tenim en el drama que viu dia sí i dia també, el Mediterrani: Lampedusa, Ceuta, Melilla… Vergonya.
    
Fa anys que reclamem des de diversos fronts socials i polítics un canvi de polítiques, un gir radical en l’estratègia europea per gestionar els moviments de persones. Cal, més que mai, un marc europeu d’immigració, asil i refugi, que consideri les persones que el demanen com a tals, i no com delinqüents, reals o en potència. Vergonya.

I no, no és culpa d’Europa. Són els governs els qui impedeixen que Europa faci el que hauria de fer. Són les capitals dels Estats les qui empastifen de sang i fang els ideals fundacionals del projecte europeu. Són les majories governamentals actuals les que estan matant, literalment, milers de persones, i amb elles el somni europeu en el que tanta gent crèiem, però que cada vegada veiem més tèrbol. Vergonya, vergonya, vergonya.

Font foto: EFE.

2 pensaments a “Lampedusa i les vergonyes de la UE

  1. crec que de manera discreta però continuada hem d’anar inculcant els valors humanitaris als alumnes. El mestre té una autoritat i ha d’exercir mestratge. La majoria ho fem, però amb la boca petita per por.
  2. Com a societat som tots els responsables. És evident que uns tenen major poder de canvi i pressió social que d’altres, però és en les petites coses i els petits gestos solidaris i de respecte mutu a on podem anar inculcant els valors que volem transmetre als que venen darrera nostre.
    M’afegeixo a la vergonya que em fa veure tot el que està passant… 

Respon a Laura Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *