TEMPS D'INCERTESES

L’antiga expressió llatina —la vida és curta, el temps fuig— s’ha utilitzat durant segles per a reflexionar sobre la naturalesa efímera de la vida i la importància d’aprofitar al màxim el temps que tenim, atès que és un recurs limitat i, per a tant, és crucial fer-lo servir sàviament, donant prioritat a les coses que realment importen. Des dels antics grecs fins als escriptors moderns, molts han reflexionat sobre la fragilitat de la vida humana, i ningú no és aliè a aquesta tendència.

La vida pot semblar llarga quan som joves, però, a mesura que envellim, ens adonem del ràpid que passa el temps. La vida és un regal preciós, però també és fràgil. Pot ser rica i plena d’experiències, però igualment pot ser feble i efímera. El temps és un recurs finit i no podem recuperar-lo una vegada que s’ha anat. Normalment, ho comprenem massa tard, quan ja hem perdut l’oportunitat de fer alguna cosa que volíem fer o quan ens adonem que no podem passar temps amb qui ja no és amb nosaltres. O quan creiem que no hem dit el que havíem d’haver-li dit a algú, quan tocava fer-ho. O quan no ens hem esforçat per resoldre certs conflictes, en lloc de deixar que el temps els podreixi.

Vivim tan immersos en la necessitat inconscient de viure intentant que el temps no s’escapi —tot i sense saber per què—, que no som conscients ni de la nostra fragilitat i mortalitat, ni de la fugacitat dels moments, la qual cosa fa que no sapiguem apreciar la vida en la seva plenitud i, conseqüentment, que no aconseguim viure-la al màxim, prioritzant allò que realment importa, sense postergar les millors coses que, ara i adés, són les més senzilles. El temps passa ràpidament i, sovint, ens adonem que hem deixat passar oportunitats que hauríem d’haver aprofitat. Recordar la brevetat de l’existència, és un recordatori per intentar aprofitar cada moment, puix no tornarà.

Hauríem de ser més coneixedors de la forma que utilitzem el nostre temps. A vegades, ens posem molta pressió per obtenir certs objectius o complir amb les expectatives dels altres. Recordar que la vida és curta pot ajudar-nos a alliberar aquesta pressió i a buscar la felicitat i la satisfacció, en lloc de la perfecció. Si ho assolíssim, ens permetria viure de manera més lúcida, aprofitant al màxim cada moment, centrant-nos en el que realment importa i emprar el nostre temps de manera més efectiva. Per dir-ho ras i curt, per ser presents en el moment present.

Tanmateix, reconèixer la brevetat de la vida, pot ajudar-nos a trobar la pau interior i a deixar de banda les preocupacions insignificants. La saviesa radica en saber triar les batalles i acceptar allò que no es pot canviar.

No ho diem, però sentim que hauríem de saber trobar-li més significat a la vida, perquè, en definitiva, la vida és un viatge efímer i, si el volem gaudir en plenitud, hem de saber com volem viure-la abans que sigui massa tard per fer-ho.

Al capdavall, la mort, que també és una part inevitable de la vida, ens espera a tots. Per tant, hem de procurar viure amb consciència plena i apreciar el temps que tenim, abans que les llums s’apaguin.

 Ramon Font Terrades

www.ramonfont.cat

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!