Montoro no es creu que es convoqui i es faci un referèndum a Catalunya perquè la Generalitat certifica que no hi posa ni un euro. Bé, diria s’ho creu, El que fa és dir fer evident la contradicció.
Recordo que vam passar uns quants dies, per no dir setmanes, amb la polèmica de les urnes. Qui les comprava, quan es compraven, qui les fabricava…fins i tot es va fer un concurs públic per poder-les tenir, que va quedar desert.
La consellera Borràs i el secretari general de la conselleria van ser declarats investigats per haver signat el concurs. Encara ho estan. Ha passat el temps i res més no se’n sap, de les urnes, encara que tothom diu que hi són, seguint Puigdemont, sense que no s’hi hagi dedicat ni un euro.
Si el gruix de la ciutadania, tres de cada quatre catalans així ho diuen, vol votar l’1 d’octubre, molt em sembla que costarà molt que no ho facin. Els elements materials, com ara urnes i paperetes, no són el que és rellevant.
El que compta és la voluntat de fer-ho, la seva necessitat, si així es percep, i el compromís de molts i molts voluntaris que hi posaran, arribat el cas, el més valuós, la seva feina, per a fer-ho possible. I ja se sap que els voluntaris sempre treballen sense esperar retribució a canvi.
I la seva feina no té preu, per això Montero no rep cap certificat de despesa feta menys encara d’un referèndum que no s’ha convocat…encara.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!