El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

24 de maig de 2010
0 comentaris

Spanair: un país una mica més normal

Quan algú em pegunta quin futur sociolingüístic vull per a la llengua catalana, la meva resposta sempre és que vull per al català el mateix que l’espanyol té a Madrid, el francès a París o l’italià a Roma (amb les úniques limitacions lògiques d’una llengua que no té un abast internacional, és a dir, per exemple, no puc pretendre fer un congrés internacional científic i fer que el català en sigui l’única llengua oficial)…

De fet, quan als anys 80 del segle passat els nostres polítics (i alguns dels nostres sociolingüistes) parlaven de normalització lingüística també sempre em pregunta què volia dir el terme, quins límits tenia… Per què en dèiem així i no planificació lingüística o, senzillament, recatalanització de la nostra societat…? La resposta és que, suposo, per a molts se’ls fa difícil precisar què vol ser aquesta societat quan sigui gran… i és més fàcil viure a l’ambigüitat.

Sigui com sigui, hi ha exemples com el d’Spnair que fan pensar que alguna cosa està canviant, que està sorgint una nova generació d’empresaris més joves que van deixant enrere les pors que, com a exemple, podien tenir “Gallines blanques” i companyia, que, per una banda, donaven suport a un cert catalanisme però per l’altra han estat incapaces de fer del català la llengua de referència dels seus productes (a Catalunya).

Recentment, la companyia aèria que presideix, des de fa poc, Ferran Soriano ha fet una clara aposta per convertir-se en la línia de referència de Catalunya. I ho comença a ser també en el tema de la llengua, en ser la primera empresa del sector que publica la seva revista, Spanorama, també en català (també ho fa en espanyol, llengua d’abast internacional regional, i en anglès, llengua d’abast internacional mundial).

És divertit -o no- de veure les reaccions que provoca una decisió tan inqüestionable com aquesta en aquells sectors que no poden entendre que totes les llengües (tots els parlants) tenen els mateixos drets! Òbviament són els mateixos que s’irriten amb empreses que fan una aposta clara per la nostra llengua com la cervesera Moritz.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!