El pols de la llengua als Països Catalans

Hem tingut l’oportunitat de participar a la Universitat Autònoma de Barcelona en la III Trobada sobre semi-immersió a Catalunya i I Taula Rodona Internacional sobre Programes AICLE (aprenentatge integrat de continguts i llengües -en anglès Content and Language Integrated Learning, CLIL). Si bé d’entrada es podria pensar en unes jornades només pensades per a professionals el camp d’actuació dels quals  és l’ensenyament de continguts curriculars en una llengua que no és la llengua de l’alumnat i que no té una presència significativa en l’entorn social, el cert és que les bases teòriques i les bones pràctiques docents són molt similars (per no dir exactes) a les que s’haurien d’aplicar en aquells contextos en què, per la realitat sociolingüística de l’alumnat, utilitzem les estratègies del programa d’immersió lingüística en aquest cas en català.

La diferència és que en l’apliacació de programes de semi-immersió (normalment en anglès o en francès en el nostre context) la llengua en qüestió és la llengua de l’assignatura de llengua estrangera i d’una assignatura o de blocs curriculars d’una assignatura, mentre que en el cas de la immersió (diguem-ne catalana) estaríem parlant de la llengua de la major  part de les assignatures i de la llengua de referència del centre (comunicacions internes i externes, relació amb les famílies, documentació en general, activitats extraescolars, usos interpersonals de la llengua…).

Per aquest motiu, la meva companya Imma Canal, responsable del programa d’immersió lingüística del Departament d’Educació, i jo mateix, cap del Servei d’Immersió i Ús de la Llengua, hi hem presentat dues ponències:

1. El pla per a l’actualització del programa d’immersió lingüística a Catalunya (2007-2013)

En aquesta comunicació es presenten les raons que han impulsat al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a promoure el Pla per a l’actualització de la metodologia d’immersió lingüística en l’actual context sociolingüístic català.

També s’hi presenten els objectius generals d’aquest pla: adequar la metodologia d’immersió lingüística a la nova realitat de les aules amb diversitat lingüística i cultural; adaptar la didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques a la nova realitat de l’alumnat; facilitar als centres de nous recursos didàctics per treballar la llengua i la diversitat lingüística; i adequar el projecte lingüístic de centre a aquesta nova realitat (basant-nos principalment en el treball dels usos lingüístics).

Finalment, s’indicaran quines són les diverses fases del pla i quins són els agents implicats en cadascuna d’aquestes fases i quina és la seva funció.

2. Línies de formació de la nova immersió en català a Catalunya

En un primer bloc, es presenta l’estructura general d’aquesta formació, tant la directament institucional (de zona) com la que es gestiona directament des dels centres.

En un segon bloc, es plantegen els objectius d’aquesta formació per cicles educatius: infantil i cicle inicial de primària; cicle mitjà i superior de primària; educació secundària obligatòria.

Finalment, i com a resum, es presenten els quatres blocs temàtics que es treballen transversalment en tota aquesta formació: la continuïtat i la coherència en els usos lingüístics dels centres educatius; la gestió de les llengües familiars; la metodologia de segones llengües -bàsicament llengua oral; i el paper del docent en l’aplicació d’un programa d’immersió lingüística.

En aquesta comunicació es presenten les línies de formació que configuren el Pla per a l’actualització de la metodologia d’immersió lingüística en l’actual context sociolingüístic català que ha impulsat el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

En els documents adjunts trobareu els textos complets de les dues comunicacions que, de ben segur, poden ajudar a entendre els paràmetres del que hem anomenat “la nova immersió” a la Catalunya del segle XXI. I què voleu que us digui? quan sento els responsables d’aquestes programes AICLE dir que cal un bon nivell de llengua del professorat que imparteix continguts curriculars en llengua estrangera, que es fa llengua i continguts, que cal tenir present la competència lingüística d l’alumnat que tens davant…, només em passa pel cap que aquest és el discurs de la nova immersió, una nova immersió que no ha de quedar reclosa a l’educació infantil i el primer cicle de primària, sinó que l’hem de saber fer arribar fins al darrer curs de la secundària obligatòria, cosa la qual passa, ineludiblement, per fer d’una altra manera les classes (una altra manera que, a més d’ajudar aquell alumnat que encara no ha consolidat l’ús de la llengua, ajudarà també a fer possible el pas de l’aula d’acollida a l’aula ordinària de l’alumnat nouvingut).

D’aquestes comunicacions, se’n fa ressò Llorenç Comajoan a: La enseñanza de lenguas en España y el reto del multilingüismo europeo.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!