El pols de la llengua als Països Catalans

És indubtable que en aquesta dècada, que tot just estem acabant, un dels reptes més importants que ha tingut el nostre sistema educatiu ha estat el de l’acollida, si m’ho permeteu, massiva d’alumnat nouvingut. Només cal recordar, per exemple, que en el curs 2000-2001 el nombre d’alumnes de nacionalitat estrangera no arribava  a 24.000, mentre que, en acabar el curs passat, aquesta xifra era de quasi 150.000. També sens dubte, la creació de les aules d’acollida, a partir del curs 2004-2005, significa una resposta de qualitat a aquesta nova situació, ja que compta amb recursos humans, econòmics, materials, de formació i d’assessorament comparables, com a mínim, als que hi havia hagut en els anys primers d’aplicació del programa d’immersió lingüística (als anys 80). En aquest sentit, és molt significatiu que es hagi passat de 649 dotacions de professorat per a les aules d’acollida el primer any d’aplicació del Pla LIC (llengua, interculturalitat i cohesió social) a les 1234 del curs 2008-2009.

Imatge: Després d’haver consolidat les aules d’acollida i els plans edcuatius d’entorn, ara el gran repte és com fem el treball d’ensenyament i d’aprenentatge de la llengua (que inclou el treball integrat de llengua i continguts) a l’aula ordinària. 

És en aquest context que cal situar la tasca d’assessorament, de formació i de gestió dels equips LIC (llengua, interculturalitat i cohesió social) dels serveis educatius: l’assessorament a l’aula d’acollida –o a altres propostes d’organització que facilitin la incorporació al nostre sistema educatiu de l’alumnat nouvingut–; la formació del professorat responsable d’aquesta aula en estratègies d’ensenyament i aprenentatge de segones llengües i en com fer una acollida que tingui en compte els aspectes emocionals, socials, de reconeixement del bagatge lingüística i cultural de l’alumnat; la formació del conjunt del claustre en temes d’educació interculturalitat i d’acollida; la formació dels equips docents d’infantil i primària que permeti actualitzar el Programa d’Immersió Lingüística a les necessitat de la nova realitat sociolingüística i sociocultural (el que en diem nova immersió); la gestió dels Plans Educatius d’Entorn (com a peça clau per garantir la continuïtat entre allò que fa l’escola i allò que es fa fora de l’horari estrictament curricular); la coordinació de les classes de llengües de la nova ciutadania (àrab, amazic, xinès mandarí, bengalí, romanès…); sense oblidar, és clar, l’assessorament als centres quan fan el seu Projecte de Convivència i, òbviament (perquè ha de recollir, com a mínim, tot el que hem exposat anteriorment), el seu Projecte Lingüístic…

Després d’aquest gran impuls, absolutament necessari per fer front a la nova realitat del país, cal continuar donant passes endavant: com afrontar el pas de l’aula d’acollida a l’aula ordinària; com saber traspassar l’experiència del Programa d’Immersió lingüística (les estratègies d’ensenyament i d’aprenentatge de segones llengües i la coherència i la continuïtat en l’ús de la llengua) a l’educació secundària; com saber aprofitar per a la llengua vehicular l’experiència del tractament integrat de llengua i continguts que s’està fent quan fem classes de matemàtiques, socials, naturals… en una llengua estrangera; com fer servir a les aules ordinàries la innovació pedagògica que ha sorgit de les aules d’acollida i de les aules obertes –estic pensant per exemple en el Projecte Espurna–, com millorar els resultats dels nostres alumnes tenint present allò que tothom sabia però que ara es diu explícitament als nostres currículums tant de primària com de secundària –la competència comunicativa lingüística és a la bases de tots els aprenentatges i, per tant, el seu desenvolupament és responsabilitat de totes les matèries del currículum…

I tot plegat tenint present dues premisses. La primera és que un alumne que s’incorpora al nostre sistema educatiu i que no coneix la llengua vehicular, a l’aula d’acollida pot adquirir –ha d’adquirir!– les habilitats bàsiques de comunicació interpersonal, però que, per tenir la competència acadèmica de la llengua –si més no, la competència del parlant autòcton de la mateixa edat–, necessita, pel capbaix, uns cinc anys… Per tant, en una classe on hi ha alumnat procedent d’una classe d’acollida no podrem ensenyar com ho fem en una classe on tothom, teòricament, ja coneix la llengua a nivell acadèmic. I aquest “teòricament” ja ens introdueix en la segona de les premisses, que ja ens funcionava quan només parlaven d’immersió lingüística: les estratègies que hem de tenir en compte quan hi ha alumnat que té dificultats de comprensió també són útils per al conjunt de l’alumnat, especialment per a aquell que, per raons diverses, no té prou assolida la competència comunicativa lingüística…

Per intentar de donar resposta a tots aquests reptes i en el marc del Pla per a l’Actualització del Programa d’Immersió Lingüística, calia conèixer l’experiència d’altres països que han tingut processos migratoris tan importants com el que hem tingut nosaltres. És així com es van conèixer les pràctiques educatives basades en el model d’”ensenyament protegit” i el SIOP (The Sheltered Instruction Observation Protocol), que podríem traduir com a protocol d’observació de l’ensenyament protegit. Unes pràctiques educatives que ens venien de Califòrnia.

Però què és l’ensenyament protegit?

La seva definició ens porta a conceptes que no poden ser estranys per a un país que als anys 80 va desenvolupar el Programa d’Immersió Lingüística (encara que, malauradament, no tinguessin continuïtat als nivells superiors de l’ensenyament): és un enfocament o model metodològic per a l’ensenyament de continguts curriculars als aprenents de la llengua vehicular (L2 o L3 de l’alumne) amb estratègies que fan comprensibles els conceptes de les diferents àrees curriculars. És a dir, es basa en mètodes i estratègies que s’utilitzen en l’ensenyament i l’aprenentatge de segones llengües, els quals també s’apliquen quan aquests aprenents s’incorporen a l’aula ordinària, i on han d’adquirir els continguts curriculars alhora que continuen aprenent la llengua. Estaríem parlant, per exemple, d’estratègies com: modular i ajustar el nivell de L2 usat pel professor (pauses, ritme i entonació, complexitat de la parla, parafrasejar i elaborar les respostes dels estudiants, etc.) considerant el nivell de competència de l’alumnat; relacionar els nous continguts amb les experiències prèvies dels escolars; promoure situacions d’interacció significativa amb el professor i amb els companys (tutoria entre igual, aprenentatge cooperatiu)…[1]

Segons Carrasquillo i Rodríguez[2], “les estratègies d’instrucció, basades en aquest model i dirigides als alumnes immigrats, comparteixen moltes de les estratègies observades en una ensenyança d’alta qualitat dirigida als altres alumnes. Es caracteritzen, no obstant això, per una acurada atenció a les necessitats de desenvolupament del llenguatge d’aquests aprenents”.

Per fer operatiu aquest model d’ensenyament protegit, s’ha desenvolupat el SIOP, que és un instrument per saber com l’ensenyament d’un contingut curricular incorpora les estratègies pròpies d’aquest model i, sobretot, ha esdevingut un instrument per formar el professorat en aquests tipus d’estratègies i avaluar els canvis que es produeixen en la pràctica docent després d’aquest entrenament. El protocol disposa de trenta ítems, que s’agrupen en vuit eixos bàsics: preparació, construcció sobre l’experiència i els coneixements dels alumnes, input comprensible, estratègies, interacció, pràctica/aplicació, desenvolupament de la lliçó i revisió/avaluació.

En definitiva, una nova proposta d’intervenció pedagògica en què volem que el professorat de qualsevol àrea –especialment el de secundària–, conjuntament amb l’assessor LIC, vagi coneixent noves estratègies d’ensenyament i d’aprenentatge que l’ajudin a construir unitats didàctiques que puguin donar resposta a les necessitats de l’alumnat actual. És el que metafòricament hem presentat com un assessorament en què el professor i l’assessor remen junts per aconseguir un objectiu que no és altre que el d’aconseguir millors resultats acadèmics i que tot l’alumnat tingui les mateixes oportunitats.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!