El pols de la llengua als Països Catalans

No és la intenció d’aquest bloc parlar d’economia, tot i que som conscients que llengua i economia són termes absolutament relacionats. I fa por només de pensar què pot passar amb la crisi en temes d’ajut a la  cultura i a la llengua catalanes: per exemple, fa poc l’Ajuntament de Mataró va comunicar als centres educatius de la ciutat que no continuaria mantenint les línies d’ajuts als intercanvis escolars entre centres de les diverses terres de parla catalana ja que hi havia altres prioritats com, segons va dir la tècnica corresponent, un demagògic “donar de menjar als necessitats” (sic!) -un ajut que, per cert, ja fa un parell de cursos també va retirar el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya-. Mentre, això sí, el Ministeri d’Educació continua invertint, per exemple, diner llarg en programes com “Escuelas viajeras” o “Rutas literarias“…

Tampoc no volem parlar del “Plan E” (ves per on, amb una E amb una titlla espanyolíssima!). De fet, la lectura de la pàgina web del “Plan Español para el Estimulo de la Ecomomía y el Empleo” fa provocar, en aquests moments, un somriure amarg…

Tampoc no farem referència al fet que, a voltes, hagi estat més gros el cartell que no pas l’obra que s’havia de fer, no fos cas que algú dubtés d’on vénen els diners. El que sí em sorprèn és que, a les alçades de la pel·lícula, encara hi hagi cartells com aquest -la fotografia es féu dissabte a Mataró- pels carrers de la nostres ciutats.

Però sí que vull comentar el vessant lingüístico-simbòlic… que apuntava en el primer paràgraf: l’Estat sí que està convençut dels seus objectius…

Fixeu-vos que comentava que, des d’aquí, ja s’han començat restriccions (algunes des de fa diversos cursos) en temes com el que hem citat d’intercanvis entre els territoris de parla catalana que, segons el nostre parer, són imprescindibles per treballar el coneixement mutu entre els parlans del català, però que, en canvi, des de l’Estat s’han continuat impulsant (es continuaran impulsant?) projectes per afavorir el coneixement mutu de les terres “espanyoles”. Doncs el tema del Plan E (amb titlla) no deixa de ser el mateix: aprofiten unes obres que, se suposa, havien de servir per reactivar l’economia,   per fer una exhaltació d’espanyolitat lingüística, amb un símbol tan espanyol com els toros: la fusió d’E (España) i de la Ñ (la grafia espanyola per excel·lència).

Vaja com si nosaltres en totes les obres finançades per la Generalitat hi poséssim el més català dels nostres signes ortogràfics: la L·L (una grafia que no existeix, com li passa a la Ñ en el cas castellà, en cap altra llengua del món). Sort que ells nio són nacionalistes i sort que Espana anava tan bé econòmicament!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!