El pols de la llengua als Països Catalans

Tot tornat de la UCE de Prada de Conflent, em vaig aturar a la Jonquera a veure el Museu Memorial de l’Exili (MUME) . Vaig aparcar el cotxe a la zona nord de la Jonquera i, certament, la impressió que vaig tenir de la població va ser més aviat trista: voreres inacabades; cap pas de vianants per als centenars de persones que van de banda a banda de la carretera nacional, on hi ha comerços especialitzats en begudes, tabac i, en alguns casos, en la venda de vestits típics “spanish” que, certament, fan molt mal als ulls en aquest primer poble que et trobes de la Catalunya Sud; una caserna tronada de la Guàrdia Civil on encara pots llegir escrits tan decimonònics com “Todo por la patria” o “Nuestra única divisa es el honor “, o una comissaria, també tronada, de la Policia espanyola. Vaja era com tornar al passat, però, a més, tot plegat, d’un pèssim gust urbanístic: per a molts turistes la primera imatge de la Catalunya del Sud és deplorable…

 Sort que dins del nucli antic de la Jonquera et pots reconciliar amb la població. I, en aquesta línia, voldria destacar l’encert d’haver obert el moderníssim Museu Memorial de l’Exili, del qual, a més del contingut, essencial per entendre què va significar l’exili català de després de la Guerra Civil, voldria destacar la gestió lingüística.

Nota: en el fotografia, casa de la Jonquera on va viure l’escriptor de la Renaixença nord-català Carles Bosch de la Trinxeria.

En el museu tota la informació, diguem-ne visual, és únicament en llengua catalana i, per als visitants que no entenen la nostra llengua, es disposa d’uns auriculars que van fent les mateixes explicacions que hi ha en els panells informatius, però en la llengua que ha triat aquest visitant. Em recordava molt el mateix tractament lingüística que hi ha a la fàbrica Guinness de Dublín, on tota la informació era únicament en anglès (el tema del gaèlic ja l’hem comentat en altres apunts), però que es disposa d’un aparell que et va traduint els apartats a la llengua que has escollit, entre les més difoses internacionalment.

Certament, es tracta d’un model que situa el visitant en el país en què es troba, però que, a més, permet una gestió plurilingüe del museu: un bon model!

I, pel que fa a les botigues de la zona nord de la Jonquera, els recomano una visita per les botigues de records d’Irlanda (http://www.carrollsirishgifts.com/) o del País Basc (per exemple, http://www.euskal-souvenirs.com/), però, d’entrada, cal creure’s el país, la llengua… i això és molt lluny de la realitat dels nostres establiments comercials de zones turístiques…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!